Que t'anava a dir

Posada al dia de piades de novembre!!!!

2007-11-19T12:46:00.000+01:00

Va comencem amb la CASTANYADA....

Pugem cap a Terradets! finde assoleiat i paret de les bagasses A TOPE de gent! que guai! quin ambientillu!

Anem ala paret de l'Amanita a la via Amanita Moscata, via ràpida i distfrutona.... equipada i al meu gust li sobra el darrer llarg (no el vam fer...)

La via va servir per celebrar el retorn del Ferranet!!!!!

Dissabte nit anem a l'erita de Vilanova.... hem intentat fer una convocat`oria rociera general i hi ha hagut força respota.... fem unes brases i comencen a rular butifarres, pans amb tomàquet,castanyes, panellets i moscatell!

Diuemenge a Vilanova.... que després de la nit anterior tampoc estàvem per molta canya. Cordada de 3 a la mar de núvols.... amb Ferranet, Berta i ¿? el que porti a la panxeta.... (la tia amb panxeta i pujant les panxetes de la mar de núvols... vaya jabata)

I cordada de 2 a la Txuboskos.... en Carles que vol rodar en el món de l'escalada es curra aquesta via i li surt erò que molt bé! i a dalt de tot....Foto de cim!

DISSABTE 10, el señor i la señora de los bordillos ataquen la Roca dels Arcs!

després del disfrute.....

sí.. si... un croisant del forn d'artesa...

Diumenge 18, una mica cagats pel fred que diuen que farà... anem a Alós de Balaguer en Ciscu, la Nuri, en Carles M, en Franki, en Carles i la Laurix.... fa solet i disfrutem del sector... dia motivador!

Vinga Nuriiiii!!!!

La propera serà a....???????????

i ja en van 6...

2007-10-22T15:16:00.000+02:00

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la VIº Trobada de pubilleskaladores.... a Vilanova de Meià, ens ha fet uns dies fantàctics, assoleiats i tibadors al màxim!

Hi ha hagut molt bon rollo (com sempre) i hem conegut gent nova (guai!). Han vingut de tot arreu.... les de Vitoria, les de Benasc, les de Girona, les de Vilanova, les del maresme, les de Barna, les de Lleida.... i molts més indrets.

La Roca dels Arcs i altres parets de Vilanova estaven farcidetes de cordades de fèmines...

Vaig pujar amb la Joana del Piri.... recentment batejada com la jabata del Piri i hem escalat i disfrutat de "lo lindo" dissabte vam fer la Lleida i diumenge El Somni de Quimfer.... les dues ens ho hem currat i hem fet la feina que ens pertocava..... i de quina manera!

Felicitats Joana! per ser la teva segona i tercera via a Vilanova.... t'ho has currat molt bé!

Bé, m'ha agradat veure l'ambientillu d'escalada i el compromís amb la muntanya que es respirava a la trobada!

Espero repetir l'any que ve!

Si, si.... l'hem vist.....

2007-10-19T13:13:00.000+02:00

He vist el Half Dome.... realment és molt xulo.... té una forma... mmmm.... encisadora. El Capí també és molt xulo! i és el que s'endú la fama , però.... el Half Dome.... tan rodonet...

i bé, estic a l'espera de recopilar totes les fotos i fer un post-resum de les activitats escalatòries al yanqui!

Ah! per cert....

MOLTES gràcies als que m'heu deixat els vostres petits friends, tascons i altres i també als que m'ha donat els ànims!!!!

No en tingueu cap dubte! els he disparat TOTS!!!!! ... adoro l'alien vermell!!!!

17.10.2007 NOUS ENLLAÇOS

2007-10-17T14:27:00.000+02:00

Mentre esperem la crónica de la Laura, el Carles, la Laia i en Juli sobre les seves "correrías" pels Estats Units escalant, us passo una selecció de nous links que próximament afegiré als enllaços del blog:

http://toulao.over-blog.com/: Blog sobre escalades força alpines a la zona dels ecrins. Fotos suggerents pels coneixedors de la zona.

http://www.stonenudes.com/: Pàgina web amb fotos per a fanàtics de la roca. Fotos més que suggerents on la naturalesa pren tota la seva esplendor: nuesa i roca en una combinació casi perfecte

http://nimp.crew.free.fr/V2_NimpCrew.php: Divertida web recopilatori d'activitats d'alpinisme pels Alps francesos.

http://olivierchatel.blogspot.com/: Resum d'activitats en el millor granit i fisures de Chamonix

PRETEMPORADA 2007

2007-10-03T14:31:00.000+02:00

Disculpeu!!! Ahir em van dir que aquesta temporada es preveu molt bona de neu. A la facultat tenia un professor que diferenciava entre fer una pre-visió i un prognostic (pre-coneixement). Ell deia que el prognostic estava basat en fets empírics mentre que la previsió era intuitiva... Preferiria pensar que els homes del temps es basen en fets observables i repetitius per fer prognostics i no previsions. M'agradaria pensar que quan han dit que aquest any seria bo de neu, no s'equivocarán gaire...

Bé, el cas és que el cap ha volat cap a altres bandes i he començat a buscar els arxius de fotos on hi sortís la neu i el fred. El resultat, ha sigut aquest:

D'esquerra a dreta i de dalt a abaix:

Foto1: Senyal de transit a Noruega Foto 2:Oslo Nevat Foto 3:Baixant del Tocllaraju (Peru)

Foto 4:Vall de Barrancs. Foto 5:Cascada de la Mónica (Pineta) Foto 6:Pujant a l'Ishinca (Perú)

Foto 7:Cascada a Rjukan (Noruega) Foto 8: Via dels Suïssos (Caputxí.Chamonix) Foto 9:Midi d'Ossau

Foto 10:Cascada a Hemsedal (Noruega) Foto 11:Torrent de Vallcebre (Pedraforca) Foto 12: Pujant al Campirme (Pallars)

Espero que pugui servir per preparar, desitjo, un breu pretemporada....

8-9 /09/2007 Travessani

2007-09-17T10:13:00.000+02:00

Aprofitant la diada, pugem a Travessani (a veure en Roger) a escalar uns dies amb el Jordi Maimó, en Jason, el Ferran V, la Raquel, l'Ester N i el Jordi Ferrer.
L'escalada clàssica és molt recomenable pq es pot equipar molt bé. Aixó fa a que a la immensa majoria de rutes s'ha d'equipar fins i tot les Rs. Les vies tenen força ambient pq son a la cara W de les agulles i no hi toca el sol. Tot i així l'escalada es fa curta. Pel que fa a l'escalada esportiva, les vies son immillorables en granit de primera calitat. Peus de via en els llacs: lloc idílic.
L'activitat que vam poder fer va ser la següent:

Esperó de la Salsa (1a agulla Travessani)
V, 120m

Via amb les reunions equipades i algun clau en tirades. És sencilla pero cal saber equipar amb friends i tascons i tener sentit de recerca de l'itinerari. Cal destacar la bonica placa del 2n llarg on sembla (des del terra i la reunió) que no hagis de poder posar cap protecció.

CADE (2a agulla de Travessani)
V+, 160m

Via molt xula que puja a l'agulla a la recerca de dos marcats diedres molt evidents. No vam saber trobar el llarg d'entrada i vam accedir a la R1 per un diedre una mica herbós de V+ força mantingut. D'aqui, evident fins al final. Reunions desequipades i només 4 pitons en tota la via.

Totxo a LA JAULA DE LAS LOCAS
Vies esportives. Sector curiós de placa amb xorreres de calcari. Molt recomenable. Només ens dona temps de fer una 6b de l'esquerra molt bo i de fer-li un intent al 6c+ de la seva dreta. No us perdeu les fotos: http://picasaweb.google.com/alpinades

15.09.2007 Perros Callejeros (Agulla Jordi Soler. Montserrat S)

2007-09-17T10:06:00.000+02:00

El retorno de los Jedis!!!!

Amb l'Ivan (ostres que en feia de temps!!!!). Bueno, amb l'Ivan em retornat als origens de cordada milenària fent la via Perros Callejeros a Montserrat S. Respecte la via dir que es una via excel·lent amb roca molt bona. Molt recomenable tot i que és molt ràpida.

Material: cintes i corda friki

Dificultat: 6c+. Val la pena anar amb el grau per treure-li profit a la via. Llargs de continuitat sense cap pas bloquero!

16.09.2007 Cursa Taga

2007-09-17T09:45:00.000+02:00

Aquest cop va ser en Santi que em va enganyar. Volem fer alguna cursa aquesta tardor i la veritat és que no trabavem el moment de començar a fer-les. Al final, tant sí com no, ens vam apuntar a la cursa del Taga.

El recorregut (22 km) i el fort desnivell (+1800m, dels cuals en fas més de 1000 en 3 km) fan d'aquesta cursa una de les dures. A nosaltres (que no som atletes) aquestes pendents amb fort desnivell ens beneficien.

El nostre objectiu per la cursa no és gaire ambiciós: acabar descansats i fer la nostra cursa gaudint-la a tope. El nostre objectiu de la temporada és fer la Duatló de Núria i la mitja d'Aregentona amb uns temps una mica raonables. De moment, aquesta cursa, serà d'entrenament i motivació. Si podem acabar entre les 3h i les 4h molt millor.

Els 5 primers km van ser força ràpids (vam aguantar intentant arribar molt descansats al següent tram). La pujada al Puig Estela és intensa però ens beneficia força (tothom bufa (es fa caminant) però a nosaltres (acostumats a caminar per la muntanya) ens serveix de repós. D'aquí al Taga, aguanta com pots. Dalt el Taga ens trobem a l'Aida i l'Ester que ens han vingut a animar (olé, olé, ole). Després, a part d'un fort repetxó, la baixada es molt ràpida.

Resultat: Santi: 4h09

Jordi 3h29

i un munt de satisfacció....

25-26/08/2007. Colomina i Os de Balaguer

2007-09-03T17:50:00.000+02:00

DISSABTE: Cigrons amb xampinyons/Picos Pardos Colomina

Ens trobem amb la Laia, l'Ester, la Laura, el Carles i el Jordi per anar a la Colomina. Dia emboirat i mig plovent. Ens posem tard a la via. Dividits en dues cordades fem aquestes vies de placa. Molt recomenables les dues.

DIUMENGE: Os de Balaguer

Anem cap a Os on ens esperen el Sr Matallana, el Ciscu, la Nuri, el Gerard, la Berta, el Franki, el Jan i el Max. Arribem tard i per tant ens dóna poc temps de fer cap via.

Agost 2007. Vietnam en BTT

2007-08-23T08:54:00.000+02:00

Han sigut 20 dies de caos, brugits, motos, contaminació i gent maca, realment molt maca. Amb l'Ester vam marxar 20 dies al Vietnam amb les bicis. La idea era anar improvissant, convinant sempre la bici (rutes de 3-4 dies ) amb autobusos locals sempre seguint de vora la Nacional 1 (una carretera plena de tràfic i brutícia que creua Vietnam de Nord al Sud).

Hem descobert llocs fantàstics i un país que malgrat les guerres ha sapigut aixecar-se i anar creant-se una cultura pròpia encara que molt sovint recent.

RUTA:

Ha Noi: Ciutat molt maca. Diuen que és la ciutat del món amb més llacs. És una mescla entre lo que podria ser i lo que no és.

Ninh Binh: Vam fer ruta amb btt 4 dies visitant TAm Coc i voltants (com Ha long sobre arrossars) i el parc Nacional de Cuc Phong.

Hue:Antiga capital del Vietnam. Val molt la pena!

Hue-Lang Co-Danang-Hoi An: Ruta de 3 dies per la costa central. Hem trobat platges paradisíaques on no hi havia ningú en kilometres de platja verge. Increíble!!! (i això que a mi no m'agrada la platja)

Hoi An: Ciutat encantadora amb tendència europea. No perdre-s'ho. Visita a les ruïnes de My Son (un Angkor en petit)

Delta del Mekong: Ruta de 4 dies pel delta del Mekong. Val la pena deixar les carretes principals i veure llocs nous. El Delta impressiona per les seves dimensions i per uns rius amples. País inundat d'aigua on la gent ha aprés a adpatar-se i conviure amb la naturalesa de l'entorn.

Saigon: El contrast de tot el món rural vist abans. Motor econòmic de Vietnam. Els 8 milions d'habitants i els grans edificis són la tònica de la ciutat.

Ens preocupa la visió partidista que s'està donant en tots els llocs de la guerra (monuments, túnels, museus,...) creant una visió antiyankee per sistema. Vam visitar els famosos túnels de Cu Chi (fets pels Vietnamites per amagar-se dels americans) i després d'una visita on t'expliquen lo bons i ingeniosos que van ser els Vietnamites i tots els morts que es van carregar, et donen l'opció de disparar amb armes de la guerra pel mòdic preu d'1$.

Pregunta 1: Quants Vietnamites van morir també fent aquests túnels??? En alguns moments sembla que només fossin americans els que morien...

Pregunta 2: Un lloc turístic com aquest, no hauria de ser un lloc que servis justament per condemnar ls guerres i qualsevol tipus de violència??? Llavors, perqué et donen l'opció de disparar?? Perqué t'ensenyen les seves armes amb tant d'orgull??

La guerra del Vietnam tal i com l'entenem va ser una guerra que va servir als EUA per justificar una lluita contra el règim comunista. El que no se sap és que Vietnam és un país que des de sempre ha estat en confrontació entre les cultures que hi han viscut i que la guerra, ja havia començat 2 o 3 segles abans (essent l'època de colonialisme francès la de més tranquilitat). Vietnam és una zona de pas i de conflicte i no està essent fins a dia d'avui que s'està construint com a país. La guerra és cosa de dos o tres o més,... en qualsevol cas, un país no hauria de fer demagògia d'algo tant vergonyós com les victories d'una guerra.

Això comporta unes situacions de convivència de ètnies i religions aparentment envejable. Per exemple, al nord de Saigon existeixen pagodes úniques compartides amb la religió hinduista, budista i cristiana.

Conclusions:

Païs preciós, ple de gent molt maca. La gent és molt curiosa i al sortir dels llocs més turístics es sorprenen de trobar gent amb bicis. Es posen al costat, et parlen, riuen sense cap més interès que la curiositat.

El país és molt segur: tot i ser bicis atractives per ells, podiem deixar les bicis poc lligades als llocs i ni la tocaven. Com a fet curiós, a Saigon (única ciutat on ens han dit que anèssim amb cura amb les bosses), hem deixat 4 dies les bicis a l'entrada de l'hotel sense lligar i no hem vist ni gent a prop.

El país és caotic i circular per les zones més que transitades pot resultar perillós. Recomano evitar els grans extraradis de les ciutats desplaçant-vos amb bus. Hem arribat a fer tirades de 70 km de merder. Resulta horrorós pels nervis, us ho juro! (els meus son d'acer).

Si hi aneu, recomenable no fer la Nacional 1 tal i com diu a la guia. Una opció molt bona es creuar Vietnam per la ruta Ho Chi Minh que passa per tot l'interior (central Highlands) pero que evita les zones típiques pero recomenables dels tours (Hoi An, Hue,...) per ciclar per boscos, terres muntanyoses i pobles tranquils.

Pais molt econòmic. Amb 20 dies ens vam gastar 350 euros (souvenirs inclosos). Sopar costa 1,5 E i dormir 4-5E per persona. Per dormir no existeixen opcions molt econòmiques tipus albergs o cases particulars. L'opció econòmica és la del Minihotel (habitacions netes amb Aire Acondicionat i TV).

Cal diferenciar les zones turístiques de les que no per què el tracte de la gent és molt diferent. Aprofitar ara que encara no està molt explotat pot ser una molt bona idea doncs no trigaràn en fer-se pesats, posar preus desorbitats per turista i a fer grans complexes hotelers en les platges paradisíaques.

No cal falta dur una bici d'últim model. Cal valorar l'opció d'arreglar-se alguna d'antiga o comprar una barata . Així sempre hi ha l'opció de deixar-la allà.

Ester i Jordi

08.07.2007 CADE a l'Agulla 92

2007-07-12T13:15:00.000+02:00

Després de 3 mesos de no poder anar al boulder, i abans de marxar de viatge 20 dies d'aventura amb btt, necessitava una escaladeta d'aquelles que saps que et deixaràn un bon sabor de boca. M'havien parlat molt de la CADE d'agulles (no la de frares) i sabia que segur que cumpliria amb els requisits.

La via va resultar espectacular. Força apurable encara que per mi no tant (com cony m'haig de col·locar en la fisura de 6b+, a dins? a fóra?). La via resta força equipada (burins i parabolts) encara que en molts moments s'ha d'escalar amb un grau força mantingut i sostingut fins la següent assegurança . Els friends hi ajuden força (sobretot aliens i mitjans).

Moltes gràcies al Ferran Vilella per la companyia i la paciència

01.07.2007. Ribes-Tregurà-Camprodon-Ripoll

2007-07-12T13:03:00.000+02:00

Bonica volta amb btt passant pels peus del Balandrau. La tornada la voliem fer per la collada verda però degut a la calor i al cansansi vam tornar per Ripoll.

Molt recomenable i en un entorn força alpinillo.

Distància: 70km

Desnivell:1400m

Intuim un bon projecte per a ments incansables: Ripoll-Camprodon- Espinabell-Tregurà-Ribes-Ripoll .... Queda pendent!!

¡ QUE N'APRENGUIN ELS DE LA PEDALS DE FOC....!

els RAIDSsssssSSSSsS

2007-07-12T11:56:00.000+02:00

I clar.... com que ens costa parar quietes.... també ens hem aficionat a fer raids, i aquest finde toca el WIAR..... mareta meua..... esperem acabar (com a mínim acabarrr...)

Som tres equips de dues: l'Ester i l'Ana, la Natàlia i la Betania i la Llum i la Laura...

tardes d'estiu a Montserrat....

2007-07-11T08:58:00.000+02:00

Aquestes tardes d'estiu s'han d'aprofitar...... una escapadeta a llocs propers del curro és el que hem de procurar..... dimarts i dijous tarda..... a veure quin dia cau....

i com cada estiu.......Cavallers!

2007-07-06T09:38:00.000+02:00

Hem traslladat les vacances de l'agost al setembre..... aquest any marxo amb la Laia, en Juli i en Carles!

03.06.07 EL RECURS DELS iL·LUSOS

2007-06-05T20:09:00.000+02:00

Il·luminat per no sé quin motiu o il·lusies esperances, busco en la BTT alguna horeta d'esbarjo dins dels caps de setmana. El passat divendres vam sortir lo suficient tard de Barcelona per passant per Collserola, fer la serra de Marina i arribar just a l'hora de sopar (sardinada currada pel ferran Adrià i els seus pinxes) a la platja de Mataró a les 00:00. Total: 65 km i 5 h de bici. Resultat: la bona experiència de fer bicicleta de muntanya de nit.

Per cert, arribant a Can Boquet (cap a les 22h), ens vam trobar a un grup gran de biciclistes nocturns... la lluna plena va fer que molts llops deixèssim l'escalfor dels llençols.

Us prometo que tornaré amb el blog i les activitats. Si les coses surten una mica bé, amb molta força i si surten molt bé (gairebé no hi tinc possibilitats) més que a tope!!!!! De moment, seguiré estudiant per aconseguir-ho! ... i fent ús del recurs de l'il·lús!

Jordi Ferrer

Pantà de la Guingueta

2007-05-28T16:36:00.000+02:00

buf... quant de temps sense escriure..... i que n'han passat de coses.....

SETMANA SANTA_ESQUI DE MUNTANYA PER LA VALL D'AOSTA

2007-04-18T18:05:00.000+02:00

Les fotos parlen soles.

Primera activitat: Cim del Gran Paradiso

L'ester atacada per una guineu

Cim de la Tresenta (pujant al Gran Paradiso)

El descanso del guerrero
Retorn al cotxe per sota el Ciarforon

Segona activitat: Intent al Breithorn des de Cervinia

Vista dels 4000 suïssos. A la vista l'Alphubel sobre de Zermatt

24.03.2007 Cerdanya

2007-03-21T11:17:00.000+01:00

24.03.2007. Pala Sarrera (Andorra)

Marxem amb el Palu, l'Auro, el Ferran, l'Estel i l'Oriol cap a Andorra a fer la Pala Sarrera. Una llaminera pala, ben visible des del parquing, fa que de manera inconscient pugem a una altre cim situat davant.
Eldescens, sense cap dubte, és el millor que em fet aquesta temporada...

Bloc a Targassone

Al acabar d'esquiar, anem a fer bloc a Targassone. Una horeta llarga de bloc, completen l'activitat realitzada. Com sempre deixem molts deures per solucionar degut a l'inflor dels braços.

Al final del dia, el merescut descans... piscines naturals d'aigua calenta a l'aire lliure al Conflent....

Pic de Montmalús

Veient que Andorra está en bones condicions, anem a fer el Pic de Montmalús. Vam fer una bona i divertida (digueu-li al Ferran sinó...) baixada a aquest ràpid cim.

03.03.2007 GEDE a l'Elefant

2007-03-08T13:26:00.000+01:00

Ja feia temps que aquesta via ens cridava l'atenció degut a la seva lógica i la bellesa aplastant. Malgrat ser una recorregut curt, es molt recomenable. A més,actualment, ajudat per l'estat actual de les assegurances.

Dissabte vam fer la via l'Ester i el Jordi. De baixada, passem com de costum pel monestir a comprar formatge, pastís i mató.

Apa, bon profit!!!

Bueno, no faig gaires comentaris més a una via ja de per si força recorreguda.

Ogassa amb el equipo K

2007-03-05T15:54:00.000+01:00

Ens tornem a trobar amb el equipo K.... bé... amb aquells que no van anar de rua de Carnaval la nit anterior.....

Decidim anar a Ogassa ja que ens havien parlat molt bé d'aquesta zona i ja que darrerament sembla que ens acabarem empadronant al Ripollès.
Anem al primer sector que ens trobem, l'escalada és disfrutona... amb bons cantos i ben equipada. Crec que tornarem i farem una 2a visita al sector de més amunt.

Ah! i m'oblidava.... la Vane s'estrena amb el 6b!!!!!!!!!!!!!!!! vaya una jabata!!!!!!! com que no tinc les ressenyes..... crec que vam fer 5+, 5, 6a+, 6b, 6c, 5+, 6a i 6b..... i un 7a.... els més forts!

El Baell i Bellavista

2007-02-06T17:47:00.000+01:00

EQUIPO-GALETA!!!!

Fa uns caps de setmana vam trobar-nos de nou amb el equipo K van portar-nos a una escola del Ripollès força peculiar.
Erem un bon grapat: En Javi i en Nardi de l'Equipo K, en Jordi i en Bernat del Rumba Team, en Santi, en Ruben i en Toni del plafó del Piri i la Joana, la Leti, la Vane, l'Ivan i la Laurix..... em sembla que no em deixo a ningú...... ah! Si en Ricard de Kalamontse.

El Baell és una escola de finura.... no hi ha vies més difícils de 7a..... però vaja.... crec que ningú no demanava més.... La paret recorda una mica la sud del Pedra, amb canaleres i roca gris enlluernadora. La tècnica suggerida és l'adherència i les pinces de mans i pressió de peus contra les canaleres..... buf! tota una sessió de bones pràctiques!

El Baell ens va posar a lloc a tots!
Cal anar bé de peus i confi..... ara bé.... algun que altre llumí vam poder observar

.... pobre Ivan.... es va encendre els palmells..... aaaiixxxxx....

Diumenge vam canviar de comarca... ara toca cap a la Garrotxa, vam nar a Bellavista, una escola que hem sentit que volen desequipar.... i abans que això passi hem decidit nar a provar. La veritat és que ens vam trobar amb una agradable sorpresa.... pensavem que només trobariem 7è grau dur i desplomat i resulta que hi ha vies de graus inferiors i de placa....
És una escalada sobre roca curiosa allà on hi ha placa, als desploms la roca és més taronja i amb vies molt recomanables....

I casualitats de nou.... ens trobem en Ruben i en Fino tibant de valent!

Mucho ruido y pocas nieves

2007-01-29T12:05:00.000+01:00

Aplaçem alguns plans de fer alguna cosa més tècnica degut al rebombori amb les nevades de les últimes setmanes. Canviem els piolets i fem plans per anar a gaudir de les nevades i baixes temperatures d'aquests dies.

Dissabte marxem el Jordi P, el Pep C, l'Albert, la Natalia, l'Ester i jo cap a Benasc. A l'arribar, el que veiem es força decepcionant: Perdiguero, Possets, Maladetes es veien ventats i sense gaire neu ( i menys esquiable). Com que dissabte és el primer dia, pugem al Gallinero (versió pista d'esquí amunt). Sort que els últims 100 metres podem sortir de l'estació i remuntar una aresteta. La veritat, és que el cim és inmillorable en quant a vistes, ja que podiem veure el Montseny, Montsec, Mont Perdut, Vignemale,... ufff!!!!

De tornada, els Jordis decidim fer una altra mitja pujada per sumar-hi al dia uns metrillos més...

L'endemà, l'Albert, ens porta a descubrir la Peña Castanesa (davant la impossibilitat de fer res més esquiable). Cim bonic i que guarda una vall amagada de l'estació (diuen que només de moment ja que la volen ampliar cap allà). Bona opció per quan falta neu (déu n'hi do del que vam poder esquiar tenint en comte l'estat patètic de la situació). Li sumem 1100 metres més a les cames.

Conclusió: els mitjans de comunicació han tornat a fer un excessiu ressó de la nevada i han aconseguit el que volien pel cap de setmana (80% d'ocupació). Els "alpinistes" prudents hem deixat l'activitat compromesa quan potser no hauria fet falta.

Estat de la situació per esquiadors: de crític a molt crític. D'aquí dos setmanes tenimla cursa de la Vall fosca. Si segueix així ho tenim cru... fins i tot per entrenar.

vistes massis del Posets

vistes Massis del Mt perdut i Vignemale

Estat de la situació per a alpinistes: Ojo!!! Les cares N estan molt gelades. Pendents relativament fàcils de 55-60º estan molt gelades obligant a molta gent a fer tirades. Condicions molt perilloses!! (una patinada en aquests terrenys pot ser fatal (ja hi ha hagut algun accident)). Pel gel, una mica just encara. La cascada d'Ardonés estava formada peró les d'abaix només començaven.

* Les fotos son del J. Palu

Repetimos!

2007-01-18T15:39:00.000+01:00

Doncs, si..... és veritat.... darrerament tots anem fent les mateixes vies... sembla que ens les piquem!
I és que som uns IMPRESENTABLES! ja ens ho deien a l’Agrupe!!!

Darrerament sembla que ens perseguim per les vies.... i entre uns i altres les anem repetint.... i publicant per duplicat al blog! Com que la ressenya d’aquesta via ja la teniu en un post anterior.... us explicaré altres matisos de l’escalada.....

Cordada Franqui i Laurix! Des del novembre que no ens encordàvem junts!
Com que sempre pensem que estem acabats (i a més, havíem triat Montserrat...) vam anar a fer aquesta via ràpida, equipada i disfrutona..... llàstima que no vam calcular que se’ns quedaria curta.....
La Via dels Tuaregs està al costat de la Tomàquets..... equipada i amb 2 primers llargs disfrutons, a partir del tercer la cosa s’ajup.....
Tot i quedar-se curta... el nostre horari era de “diumenge” i tampoc vam poder enfilar-nos per enlloc més...així que vam decidir fer una mica el tòtil al cim.....

Al cim hi ha posat un pot amb un llapis i un bloc de notes... és una bona idea... d’aquelles que fa temps que no veia! Es clar.... vam haver de deixar la nostra empremta!

Bones escaladessss!!!!!

Coll de la Barraca

2007-01-16T15:16:00.000+01:00

Fa uns dies vam estar al Coll de la Barraca.... no teniem ganes ni de Montserrat ni de baixar tant avall com Prades.... i vam fer una repesca d'altres zones.

És una zona de calcari molt proper a Vilafranca.... vies no gaire llargues però n'hi ha de molt xules.... tot i que les primeres vies ens van escupir de la paret.... vam flipar amb els quintus..... els sisens van deixar-se molt més.....
Va ser un dia tranquil.... amb la Vane, l'Ester en Jordi i jo, la Laurix.... vaja, els que ara mateix som els més actius del blog... darrerament tenim unes quantes baixes.... que no s'acaben de recuperar!!!!
Ivaaaaaannnnn, Ferraaaaaannnnnnn a veure si us recupereu de les tendinitis i li comencem a tibarrrrr!!!!!

07.01.2006 Rupit- Salt del Sallent-El Far-Rupit en BTT

2007-01-09T12:25:00.001+01:00

Veient que els pronòstics continuen essent desfavorables pels esquiadors de muntanya, resignats, encara que pendents fins a últim moment, decidim fer una sortida amb BTT per Osona amb el Palu, l’Auro, el Santi, l’Oriol i la seva xicota, el Pep el Jordi, l’Ester i jo (el Jordi F).
La ruta surt de Rupit, visita el magnífic Salt de Sallent i ressegueix el cingle fins al santuari del Far, el de Mare de Déu de la Salut i retorn a Rupit.
La travessa resulta espectacular per les vistes (des del Puigmal al Golf de Roses i Montserrat) i els boscos (més propis de tardor que d’hivern). Molt recomanable i apte per tots els públics.

Quilometres: 34 km
Horari: Nosaltres vam trigar unes 2 hores efectives sobre la bici (Des de la Salut en endavant és molt ràpid)
Nivell: Fàcil (Alguna pujada dura però cap de molt llarga)
Ciclabilitat: 100% (Algun pas puntual a terra sinó la dominem bé)

L'hivern més calurós???? Reflexions sobre el nostre impacte en el canvi climàtic

2007-01-09T12:25:00.000+01:00

Ja fa uns dies que va sortir una notícia al diari afirmant que aquest seria l’hivern més calorós des del 16??. Realment es fa estrany estar al més de Gener i veure, per exemple, el Puigmal sense gens de neu, però, crec que tampoc cal dramatitzar la situació, si només ens hem d’anar al 1600 per trobar un hivern calorós és que la cosa no està tan malament. Diuen que durant la conquesta dels romans a l’actual Regne Unit, ho van fer en falda curta i que cultivaven vinyes (plantes típiques del Mediterrani impossibles de que sobrevisquin amb l’actual clima atlàntic d’allà).
Sabíeu que Groenlàndia ve de Green Land, és a dir, terra verda? ( no és pas el seu estat actual).
Potser no estem en una situació tan catastròfica o, millor dit, no és l’acció dels homes l’únic causant del canvi climàtic.
En aquest punt, no em queda més que traslladar la discussió a una possible taula rodona entre Ecologistes i Paleontòlegs ja que jo només sóc un pedagog i formador que recull dades i que para boig veient com polítics, un cop més aprofiten l’avinentesa per recaptar fons en nom del que ells anomenen esser ecològics.
Però, no entraré a fer apologia del conflicte polític, perquè és un peix que es mossega la cua (quines són primeres, les accions dels polítics o del ciutadans) i , tal i com diu un “viejo amigo”, jo d’aquesta moda me n’aprofito i m’està bé ( així que no us intentaré convèncer del contrari).

Jordi Alpino

31.12.2006 Cap d'Any a Solius

2007-01-03T11:00:00.000+01:00

Cap d'any a Solius.

Després dels éxits/fracassos del dia anterior, decidim anar la Vane, l'Ester, la Laura, l'Enric (el meu germà) i jo a Solius.
Personalment, Solius ha sigut un lloc d'on sempre he tornat amb el somriure a la boca. Reconec, però, que l'escalada en adherència és molt peculiar i no a tothom li agrada.
Vam començar escalfant amb les plaques de l'Agulla de Dalt (cara S) peró ràpidament canviem de sector. Abans però, passem per la via Marineland (6c+). Tenia la via clixada d'un altre dia i malgrat encara no saber la graduació la vaig trobar estètica així que la volia probar. Al primer intent no surt perqué els cantos que semblaven bons no ho eren tant (ja passa això en l'escalada,...). La probo al segon intent en tope rope per desmontar-la i la cosa ja canvia... Apa, deures pendents pel pròxim dia...

Després ,marxem cap a l'Agulla de Dalt i decidim ficar-nos en unes vies noves situades a la dreta (tampoc sabiem el grau peró les veiem boniques). L'Enric que avui está a tope, encadena l'acabada d'equipar "Llum de l'Alba" saltant-se un bon canto de sortida i endurint el totxo .

La Laura fa la "Taladro" i la Vane li fa un pegue fanàtic a aquesta fina via de 5 xapes cotada de 6a+/6b depén d'on ho miris. Via molt recomenable on els turmells no descansen fins la role. Tots li fem igual que la via "el rei de la marxa", flanqueig molt maco amb sortida roma.

Per acabar la sessió, fem una via de 6b+ situada al vessant W de l'agulla. Via molt maca de peus sobre una cresteta típica de granit.

A full amb Solius. Segur que hi tornarem!!!

Climbing in Cuba!!!!!!!!!!!!!!!!!

2006-12-28T15:56:00.000+01:00

Del 6 al 17 de desembre vaig fer una escapadeta a Cuba...... la intenció era anar a escalar..... vaja ara us avanço que amb moltes bones intencions a Cuba.... no s'hi pot anar.... finalment vaig beure i ballar....més que escalar.... però vaja ens ho vam passar d'allò més bé!
El viatge el vam fer amb la Maria i l'Ana Duque (la Duquesa d'Arbolí). L'Ana si que ha pogut quedar-se 7 dies més escalant.....

Entre salsa, mojitos i ron.... algun dia vam anar a "escalal" a Viñales.
Viñales és un Parc Nacional que alberga uns quants sectors d'escalada.... rollo Tailandia en miniatura.... també amb molta humitat i molts mosquits.

Al poble de Viñales hi ha un bon grapat d'escaladors locals molt fanàtics que reben ajudes d'escaladors de fora i que no paren d'equipar vies. Em va causar impresió la comunitat escalatoria cubana. Podeu consultar les ressenyes a www.cubaclimbing.com
Allà vam conèixer l'Ernesto i en Loisvel 8els de la foto) i altres escaladors com l'Alberto, en Yarobis, el turbo, en Josué.... etc....

Vaja que al meu parer, la zona mereix una visita.... teniu molts sectors per visitar: Costanera, Cabeza de la Vaca, el Palenque, Guajiro ecológico, Cueva Larga..... o sigui que teniu per uns quants dies...
Aquí teniu l'Ana tibant a la cova de Cabeza de la Vaca .... i tota la colla que vam coneixer a Viñales.... aH! també vam visitar l'Habana i Trinidad... el carib i els cayos....

03.11.2006 Tuareg (Roc de la palleta. Montserrat)

2006-12-04T11:11:00.000+01:00

Anem amb l'Ester a aquesta agulla de Montserrat a fer una matinal. Ens trobem a una cordada a l'inici de la via. Enseguida venen 2 cordades més i una altra a la "Tomàquets d'Amagatotis". Començem ràpid a la via (la de més a la dreta) per no quedar els últims.
L'escalada va ser una mica tensa degut a les pedres que queien de la cordada anterior (a nosaltres nos se'ns va desprendre res).
Via recomenable, a l'estil de l'Indi, disfrutona, divertida, ràpida i amb roca excel·lent.
Com que no vam tirar fotos, us adjunto un enllaç d'aquesta via...

http://www.ressenya.net/montserrat/tuaregs.GIF

Trobada d'escaladores a Vilanova de Meià

2006-11-30T18:29:00.000+01:00

El finde del 18 i 19 de novembre va tenir lloc la Cinquena Trobada d'escaladores..... aquest annys hem tornat als origens.... a Vilanova de Meià.

La Fabulosa Roca dels Arcs.........., i és que a mi particularment és un lloc que m'encanta. No només per l'escalada, a Vilanova hi ha moltes altres coses..... i bé, com que ara no és qüestió de posar-nos romàntics...... anem al fet.

Dissabte les parets a tope..... vam anar a tripitir o quintipitir (almenys jo...) la Mar de Núvols, bés és de les fàcils i equipades de per allà..... i ens la vam partir amb la Vane.... que ja deu ser la segona o tercera via llaga d'aquesta etapa de climber.....

A la paret, com no.... ens vam trobar la Marisol. Eoooo.... Marisol.... saluda......

A la nit, vam fer foc, botifarrada amb pa amb tomàquet..... i és que les de Girona s'ho curren mogollón!!!! Merci!
I diumenge al matí xocolatada!!!!! Feia mooooolt que no dormia al porxo de l'ermita....

després recollim tot, i ens repartim per les parets.

De la Via de diumenge,...... Serra de Carreu

Només dir-vos el nom: el cap i el passarell amb els ous al clatell i que la paret sembla xula, encara s'ha d'obrir i rodar una mica....
llàstima del mal rollo que ens va donar trobar-nos dues cordades que a cada reunió anaven deixant regalets com aquest de la foto!

Grrrrr...... bé, s'em passen moltes coses pel cap...... vaig estar temptada a dir-lis alguna cosa en quant els atrapes a la següent reunió, o millor encara a recollir les colilles i deixar-les-hi per sobre del vidre del seu cotxe..... bé, vam decidir retirar-nos pq l'horari ens apretava!!!!

19.11.2006. Antiparques (St Gervàs)

2006-11-22T09:13:00.001+01:00

Amb el Ferran V decidim anar a escalar aquesta via de la serra de st Gervàs. Tothom ens havia donat bones referències.
Anàvem amb el croquis de la guia del Pep Soldevila i la descripció que es fa allà és insuficient. El cas és que després de 3 hores de caminar ens plantem en una canal de baixada (pensant que era la de la Maroma) i anem fins al peu de l'escut vermell (pensàvem que estàvem a peu de via i estavem a 1h 30 caminant d'on voliem anar). El cas es que al final vam trobar la via però ja era massa tard per fer-la (vam escalar el primer llarg).

Resultat:

8 hores de pateo de cotxe a cotxe
Aproximació complicada. Tenir en comte (si es ve de Viu de Llevata) que un cop siguem a l'ermita en ruïnes, hem d'agafar un corriol que s'enfil en direcció a una franja de roques i no deixar-lo fins que hem creuat un bosc i estem en uns plans, ja a dalt la carena. Des d'aquí ja es veu la bretxa que porta a la canal.
Vam veure una cantitat de roca verge i bona que fa espantar... Us ensenyo alguna foto.

18.11.2006 Via del David Garcia (escales)

2006-11-22T09:13:00.000+01:00

Amb en Ferran Vilella anem a fer la via del David García. Via nova oberta a la primavera del 2006.

Via semiequipada en els llargs fisurats (portar friends del 3 i del 4 i ja n'hi ha prou) amb una dificultat máxima de 6b. A l'estil de la via d' Escales, 5 llargs amb 1 de 80m herbós. El resta, plaques molt bones.

Bona per convinar amb totxos (nosaltres vam poder escalar alguna via a l'escondite).

ressenya de la via a la página del luichy:
http://www.onaclimb.com/luichy/logescales.htm

11.11.2006 DESIRÉ AL CAVALL BERNAT

2006-11-20T14:34:00.000+01:00

Mai havíem escalat junts peró hi havia alguna cosa que presagiava un bon entendiment. Una trucada i el contacte de l'Ester va fer que el dissabte sortissim a escalar el Jordi Maymó i jo. Al parquing de sta Cecilia, ens trobem amb el Jaume Matamala que també havia quedat per escalar...

Després d'una aproximació una mica accidentada (per culpa de la boira agafem... corregeixo per exigències de una de les parts, agafem per mea culpa, una altra canal de pujada) arribem a peu de via a les 12:00. Malgrat tot, decidim pujar.

LL1: 6a, Ao (en lliure diuen 6c). Aparentment fàcil i ajagut però molt fí. Molt equipat.
Ll2: 5c. Sortida de la reunió a buscar una llastra-bavaresa espectacular i d'aquí plaquero fins la reunió
LL3: 5c , Ao (7a). Sortida de la reunió dura (3 passos) i després placa fins la R. evident
LL4: A1e (8a). Placa desplomada. Portàvem 20 cintes i tot i xapant una sí i una altra no, vaig arribar just. Portar un cordino fí en aquest llarg.
LL5: 5c. Fa molt fred. Fisura molt maca però no la vam gaudir tant com voldriem.

Primer Cavall Bernat pel Jordi Maymó. Sempre és agradable i gratificant escalar-lo per primer cop.

Entre roques, bolets i cues de boletaires

2006-11-17T13:21:00.000+01:00

Ep! Ja tornem a estar aquí!
El cap de setmana del 11 i 12 de novembre vam enfilar cap a Malanyeu amb la Vane, la Leti i jo.
El dia va començar enboirat (no es veia la paret dels del poble) però va millorar.... i a mesura que passava el dia l’escalada també va millorar! Mireu quina cara de concentració que fa la Leti....

En una via de 40 metres! T’ho vas currar molt!

Teniu ressenyes a desnivel.es i també hi ha algun vèrtiex publicat. Malanyeu és un bonlloc de tardor si el temps és l’adequat, podeu escalar amb màniga curta si fa solet i les vistes són ben agradables.
Pels que no hagueu estat mai.... mola molt la primera impresió que t’endús de la paret.... sembla que l’hagin ametrallat..... a base de bé.

Vam coneixer l’equipo K, de Ripoll... després d’unes birres a Guardiola vam pujar cap a Roc de la Lluna.

Diumenge no es va llevar tan assolellat, però despés de la quilomètrica posta per accedir als sector.... vam decidir escalar fins tard per aprofitar el dia. Sector del Joc de Pilota: molt xulo i vertical. Equipat amb els seguros aprop.
Bé, i aquest finde..... Vilanova Tremolaaaaa!!!!

Una via de més d'un llarg...............

2006-11-14T15:12:00.000+01:00

Ep!

Per fi! ja tornem a tenir 5 minutets per actualitzar el blog..... que això no es belluga!!!!

Fa dos caps de setmana vaig enredar a la Vane per nar a fer una via de més d'un llarg.... i és que una.... en el fons és muntanyera i li agrada fer metres.

Doncs bé, després d'unes pràctiques muntant reunions, nusos i rapels al menjador de casa...... el diumenge 5 vam nar a fer la Sol Solet i en acabat.....unes vies esportives....

Molt bé, la Vane apren ràpid i li posa moooltes ganes!
La via és facil, ideal per iniciar-se i apendre a fer reunions, rapels volats, etc.... i així va anra i després com que la via se'ns va fer curta vam aprofitar per fer uns "totxillos" per allà baix.... i casi, casi que hem de tornar amb frontal!

Bé, de moment aquí teniu aquesta petita actualització..... a la que pugui penjo les fotos del següent finde fanàtic al Berguedà amb la Vane i la Leti!!!!!
estigueu al lloro! i fins aviat!

Les vacances de UNO

2006-10-17T11:23:00.000+02:00

Avui m'han enviat aquestes fotos d'un paio escalant a Yosemite (zenyata mondatta, 5.8,A4+). Va trigar 6 dies en solitari i només us dic que el coneixeu tots...
Pago una cervesa al primer que dongui la resposta correcta...

... dono una setmana de marge!!!!

15.10.2006. MONTROIG. Festa del Paca

2006-10-17T08:11:00.000+02:00

Diumenge pujem l'Ester, el Cume i servidor a la paret de l'extrem a fer la Festa del Paca. L'Extrem es una recomenable paret més per la ubicació on está (fabuloses vistes de la Noguera, Segarra, MOntsec i Pirineus) que per la roca i llargada del sector. Tot i així, l'entranyable refugi del Buho es recomenable de veure'l.
L'aproximació és de 20 minuts i tot i ser una via equipada, cal portar friends pel primer llarg. També recomano dur cordinos per substituir els actuals ponts de roca.
LL1: Llarg de xemeneia. Els seguros son distants pero es sempre amunt!. Al final sortir per una placa cap a l'esquerra.
LL2: Creuar una repisa uns 20 metres a la dreta (no pujar per una linea d'espits que es veu visible davant mateix). Peu del llarg en un bloc de roca inmens.
LL3: Sortida cabrona. Li donen 6a pero el segon seguro está lluny i fa por picar a terra. NOsaltres ho vam solucionar amb un A0. El resta del llarg es anar fent
LL4: LLarg preciós. Entre aquest i el primer llarg val tota la via. Placa amb regleta. Abans d'arribar a uns ponts de roca hi ha uns 2 metres molt fins. Al final del llarg es un deplom amb canto. Li donen 6b+ pero amb alguna crosta.
LL5: Placa final de IV+. LLástima que sigui curtet.

L'home de Tautavel.....

2006-10-16T15:31:00.000+02:00

Aquests dies de festa hem anat a Vingrau i a Tautavel..... des de feia temps que no ens reuniem tants de la colla.

La Nato, la Vane i la Laurix al petit Dru...

Per si no us heu adonat..... vam pujar amb una nova incorporació..... la Vanesssa

que porta moltes ganes i fanatisme..... (uix.... quina por ens haurem de posar les pilesssss)

Dissabte vam anar amb la Nato i la Vane a fer una via al Petit Dru a Vingrau, era de 6 llargs curts i de V+. Ja ententc pq es diu el petit Dru, tot i que no hi ha un ambient espectacular.... la roca, el lloc i tot plegat li donen un caire una mica alpí.

Hem trobat alguna topo al www.ressenya.net i a la revista desnivel 197.

Tot i així si us agrada el lloc (vam trigar unes 2 hores i poc des de mataró...) val la pena agafar-se la guia.

Diumenge vam anar a fer esportiva al sector l'Alzine a Tautavel.... mare meva quanta roca que hi ha allà!!!! I quina adherència, vam flipar tots! i que forts que van els francesos tots els graus ens semblavem mig grau més!!!!

Ou.... mon dieu.... que fluixeta que he tornat de les vacances! A posar-nos les piles!!! Que aquestes noies van molt fortes!!!!

La Vane, la Berta i la Nato tibant com jabates!

Quan ja marxavem, vam passar per un bareto de Vingrau amb un ambient impresionant! la propera vegada serem més professionals i anirem també al bar a fer uns tastets de vi!

AVANPROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D'UNA PRESA A MONTREBEI

2006-10-11T16:25:00.000+02:00

El passat divendres va tenir lloc a Balaguer una reunió per reimpulsar la PLATAFORMA EN DEFENSA DEL MONTSEC amb motiu de l'avantprojecte que fa dues setmanes va presentar el conseller Nadal i Fecsa-Endesa per construir al final del congost de Montrebei. Aquesta presa es vol construir al final del congost amb dues finalitats: la finalitat de produir energia (l'aigua es fará saltar dues vegades) i la finalitat lúdica (aquesta presa crearà un volum d'aigua suficient per poder navegar-hi,...). Els ajuntaments de la zona sembla ser que hi están d'acord (veuen beneficis a curt plaç) i la Fundació territori i paisatge sembla ser que no es vol pronunciar directament. De moment la plataforma está intentant agrupar el major nombre de firmes i adhesions de diferents entitats.
Pels qui no ho sabien, tot el Montsec ha estat proposat com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. De totes maneres, com cadascú és lliure d'opinar el que vulgui, us deixo apuntada aquí tota la informació:

BREU DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

El passat dijous 30 d’agost va ser presentat, a la Delegació de la Generalitat a Lleida, el projecte de construcció de la Central Hidroelèctrica de Sant Esteve, promoguda per Endesa.

A l’acte, a més de fer-hi acte de presència bona part dels ajuntaments de la zona, tant catalans com de la Ribagorça, va assistir-hi també el portaveu i Conseller d’Obres Públiques, el Sr. Joaquim Nadal, que va afirmar, en companyia dels alcaldes i membres d’Endesa, que el projecte era compatible amb el medi ambient.

La presa, de 33 metres d’alçada, es construiria a escassos 500 metres de l’entrada del congost de Montrebei, a la vessant nord, al municipi de Sant Esteve de la Sarga.

En concret, la presa està prevista en el primer petit estret que fa el riu Noguera Ribargorçana en direcció al congost per la vessant nord. En aquest punt és on se situa l’antiga ermita romànica, actualment sense sostre, i enfront hi trobem la Vall del poble de Montgai, del Montsec de l’Estall.

El cabal de la central estaria entorn als 35 m3/s, o el que és el mateix, 35.000 litres per segon, el qual generarà una potència de 6,9 MW i una producció de 35 GWh/any.

CONSIDERACIONS AMBIENTALS

El congost de Montrebei constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espais naturals més singulars del Prepirineu, tant des del punt de vista paisatgístic, al ser l’únic gran congost lliure d’infraestructures, com per la seva gran biodiversitat, amb la presència d’espècies en perill com són la llúdriga o el trencalòs, entre d’altres.

RECONEIXEMENTS AMBIENTALS

· L’any 1987 es va declarar el Congost de Montrebei Reserva Natural, per a la conservació de la llúdriga. L’any 1992 el Congost de Montrebei es va incloure al PEIN, dins la Serra del Montsec.

· L’any 2004 el Congost de Montrebei era incorporat a la Xarxa Natura i fou declarat també com a ZEPA de la UE

· L’actual govern de la Generalitat va subscriure el compromís de declarar el Montsec com a Parc Natural, i en l’actualitat s’han encarregat els estudis de base per la seva declaració.

En conclusió, hi ha pocs espais amb tantes figures de protecció que magnifiquin la seva gran importància ambiental.

ANTECEDENTS

Entre els any 85 i 87 es va impulsar des de la Generalitat la Construcció de l’eix occidental que comunica Tortosa amb la Vall d’Aran; es va proposar realitzar un traçat de nova construcció des de la població d’agulló, Vall d’Àger, fins a Pont de Montanyana, passant pel congost de Montrebei. En aquell moment es va constituir una plataforma, i es va realitzar una intensa campanya amb la realització d’una exposició itinerant, l’edició d’un llibre i un vídeo amb nombrosos actes que van aconseguir aturar el projecte.

Perquè el congost de Montrebei no està a la venda, - 2 - ni a Endesa ni a ningú.

Us informen de la reunió que tindrà lloc a la fonoteca de l’Ajuntament de Balaguer el proper divendres 6 d’octubre de 2006 amb l’objectiu de constituir una Plataforma que defensi el Congost de Montrebei.

MANIFEST

“El Congost de Montrebei, patrimoni de tothom".

No a la construcció d’una presa al Congost de Montrebei per part d’ENDESA.”

Atenent la presentació pública per part de l’empresa Endesa el 30 d’agost de 2006 a Lleida, del projecte de construcció d’una nova central hidràulica, de 33 metres d’alçada de presa, a l’entrada del Congost de Montrebei per la vessant nord, als municipis de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà i Viacamp, a la Baixa Ribagorça.

Les entitats sotasignats manifesten:

1.- Que el congost de Montrebei és un dels indrets més importants del patrimoni natural paisatgístic i històric del Prepirineu.

2.- Que la seva extraordinària importància queda ben reflectida amb els grans reconeixements i figures de protecció que té: és Reserva Natural, està inclòs al PEIN i forma part de la Xarxa Natura 2000, la xarxa d’espais protegits de la Unió Europea, com ZEPA (Zona especial de conservació d’aus) i l’actualitat s’estan fent els estudis de base per a la seva declaració com a Parc Natural. A més, també està proposat com a patrimoni de la humanitat a la UNESCO. A banda, és un dels espais més apreciats pel món de l’excursionisme, amb una bellesa paisatgística inqüestionable que ofereix grans contrastos de vegetació, presència d’aigua i, especialment, un relleu imponent que no està malmès per infrastructures. Aquest és l’únic gran congost verge dels grans rius dels Prepirineus.

3.- Que el projecte de presa i central hidroelèctrica que Endesa vol construir al congost de Montrebei comportarà la realització de grans moviments de terres i altres greus impactes durant la fase de construcció i uns impactes irreversibles, un cop estigui en funcionament, sobre la dinàmica hidrològica, sobre la fauna i, especialment, sobre els atributs i la fisonomia del congost de Montrebei, precisament allò que més el caracteritza.

4.- Endesa ha presentat aquest projecte enganyosament com una millora ambiental i social ja que la presa permetrà crear una làmina d’aigua permanent aigües amunt de Mont-rebei que farà possible, segons l’empresa, l’ús turístic i la dinamització del territori. L’empresa no valora, però l’impacte aigües avall sobre la dinàmica dels sistema natural fluvial i el paisatge, ni l’actual ús turístic i recreatiu del congost de Mont-rebei que cada any rep uns 30.000 visitants, amb el que això representa per l’economia local (turisme rural i de qualitat) i per la permanència de la gent del territori. L’únic que persegueix de veritat ENDESA no es altra cosa que la construcció de la presa per turbinar dues vegades l’aigua de la central de Pont de Muntanyana, que amb uns 35 metres cúbics per segon, produiria 38 MW/any, aconseguint quantiosos guanys econòmics: aquesta és la seva fita, i es prioritzarà per sobre de la conservació de Montrebei.

5.- El congost de Mont-rebei és el que queda d’una gran terra que va ser sacrificada en nom del progrés. Molts poblets: Finestres, Blancafort, Fet, etc. van haver de ser abandonats i les veus de la seva gest es van perdre per sempre. Aquestes terres, on es reflectia la unió de Catalunya i Aragó parlant la mateixa llengua, van quedar despoblades per sempre i així, es perdé un tros de la nostra història.

6.- Resulta si més no lamentable que les autoritats catalanes, per veu del Conseller d’Obres Públiques, i les aragoneses, per veu del Vicepresident de la Diputació d’Osca, s’hagin manifestat a favor de la presa, sense esperar l’opinió de les autoritats ambientals competents i els seus tràmits. Una actitud poc responsable i gens democràtica.

7.- Que per tot això, i més, es constitueix la Plataforma amb el nom “El Congost de Montrebei, Patrimoni de Tothom – No a la construcció d’una presa al Congost de Montrebei per part d’ENDESA”, amb els objectius d’informar a la ciutadania sobre l’impacte ambiental i social de la presa que ENDESA vol construir al Congost de Mont-rebei, de pressionar a les administracions i, finalment, aturar el projecte.

8.- La lluita per Mont-rebei ja ve de lluny. L’any 1985 els moviments ecologista, excursionista i social vàrem lluitar per evitar que el tram de l’eix occidental català passés pel congost de Montrebei, i ho vàrem aconseguir. Ara, assumim de nou el nostre compromís d’unir esforços per evitar la construcció de la presa, aturar la primacia dels interessos econòmics i aconseguir salvaguardar el congost de Montrebei, que és patrimoni de tothom.

IPCENA. - Institució de Ponent per la Conservació i l'Estudi de la Natura - entitat degudament legalitzada i inscrita en el Registre d'Associacions de Lleida amb el número 1312, i CIF núm. G-25258393, domiciliada a la Pl. dels Gramàtics, 2 baixos de Lleida (25002) en nom de la qual actua en Joan Vàzquez en qualitat de Secretari General amb DNI núm. 78.067.092. Tel. Fax. - 973263793. Correu-e: ipcena@ipcena.org

Per cert, dissabte vam escalar el DIEDRE GRIS amb el Ferran Vilella. Bonica via amb força ambient. Vam trobar també força cordardes. Especialment recomenables els tres sostres dels llargs intermitjos. Espectaculars. No cal patir per l'aseguramenta perqué es facilment equipable i encara que més mantinguda que alguna de les seves veïnes clàssiques (vegi's Delfos o Paul Lalueza) en els passos clau sempre s'hi troba algun pitó. Alguna reunió s'ha de reforçar amb algun friend. La tornada la fem per Ager ( ens costa vora d'una hora i mitja)

24.09.2006. Cursa del Bandoler (Taradell)

2006-09-25T09:55:00.000+02:00

Tal y com diu algú en el seu blog, comença la temporada del "quiero y no puedo" (degut a la previsió dolenta pel cap de setmana, habitual el mes de setembre). Així es que amb l'Ester ens vam animar a fer la Cursa del Bandoler (perqué no cambiar d'activitat en dies així???). També vam poder animar al Jordi Palouzié ( que s'encarregaria de diexar el llistó ben alt), el Dani Navarro i el Santi Trenchs (que venia de suport i que es va morir de ganes de poder correr). Ahhh, i a última hora es va animar el Pep Comas que no volia venir però el vam enganyar...

Diumenge a les 9:15 del matí es donava la sortida d'aquesta cursa de 22,4 km i 1000 metres de desnivell, puntuable per l'open de Catalunya de curses de muntanya (i a mi que???). La cursa passa per uns llocs preciosos, tota l'estona per petits corriols de muntanya que fan que per gent com nosaltres que no entrenem per això no es va fer gens pesat recorrer tots els kilometres. Al tenir poques pujades fortes, la cursa va agafar un ritme ràpid. Com a curiositat, saber que durant tot el recorregut vas sentint els trabucs dels bandolers de fons. Realment emocionant.

Control intermig (km 11. Encara anem frescos i duem un bon temps)

Al final, 2h20 pel Palu i al voltant de les 3 hores els demés. Bon resultat si tenim en comte que el nostre objectiu principal era acabar-la en bon estat (avui puc baixar escales) i passar-ho bé. resultat mediocre si tenim en comte que de 300 corredors vam quedar al voltant del 200. Com sempre, durant l'inevitable dinar ( a l'estil Obelix i Asterix) final, bones intencions d'entrenar més, fer més curses, etc,...

09.09.2006 CUCA DE BELLOSTA (Riu Mascún. Rodellar)

2006-09-14T16:43:00.000+02:00

Entre totxo i totxo a Rodellar (hem d'aprofitar aquests dies que les bésties (Ferran D, Mariano, Ivan) estan adormides per recuperar power) aprofitem per fer una escapada ( amb el team Pallars: Lucki, Montse, Laia B, i Juli) a l'emblemàtica via normal de la Cuca de Bellosta. Via amb força ambient, més anecdótica que interessant. Es troba totalment equipada amb claus i algún espit.
Aproximació: Des de Rodellar, pujar pel canó del riu Mascún fins passar sota la Cuca (40min). Des del peu i per una tartera, pujar fins al coll situat radera (15min)

Material: 17 cintes expres. Fisurers molt opcional.

LL1: De fet en algunes ressenyes no consta com a llarg peró "mola" encordarse. Hem de fer la vira situada al N de l'agulla fins a una cómoda repisa al peu de l'inici de la via. R1 sobre una arrel (15m, IIº)

LL2: Sortim de la repisa a buscar un espit. Comença la ristra de claus . Passats 4 passos, es pot sortir en lliure fins la reunió (6a) . Reunió semipenjada sobre 4 claus i un spit (25m, Ae (6b en lliure))

Ll3:Sortim en vertical de la reunió per un diedre evident i ben protegit amb un pas atlètic al seu final (V+). Des de una petita savina, anar per l'evident fisura i pel fil de l'esperó (IV+) dirigir-se fins a un arbret d'on ja entrem a la cómoda reunió (1 clau i 1 spit, 35m)

Ll4: Sortim directes al cim per terreny fácil, exposat i una mica descompost (15m, III). La incómoda reunió amb parabolts i spits está darrera el cim. Cim petit on no hi cap gaire gent.

Descens: O bé per la mateixa via en 2 rapels equipats o ràpel de 60 metres volats des de la reunió del cim al coll d'inici (recomenable xapar algun parabolt per no alluynyar-se de la paret)

Dediquem els demés dies a gaudir de l'escalada amb el Franki, la Berta, el Jan, el Max, el David, la Falgars i la Laura. També gaudim de valent en veure encadenar al Ramonet un 8c a vista!!!!

Recomanem a saco aquesta preciosa zona de Guara per fer esportiva degut a la calitat de la roca, graduació força coherent, abundant equipament i disposició dels sectors. Ara falta que la Laura ens pengi les fotos de tots fent "el totxo"...

Ester i Jordi

Alain Robert a la torre Agbar

2006-08-30T12:34:00.000+02:00

Ei, no és broma:

Va passar inadvertit en els mitjans de comunicació pero el genial Alain Robert ( per alguns conegut com l'home aranya) va estar escalant fa poc a les torres Agbar de Barcelona. Al·lucinant!!!

Per si algú está més interessant en les seves activitats, adjunto web: www.alainrobert.com

VACANCES AGOST 4. ARCO. Punt i final.

2006-08-18T20:26:00.000+02:00

Fugint del mal temps i de les llargues esperes dins la tenda decidim buscar el bon temps cap al Sud. A Arco hi ha una vall d'uns 20 km de llarg on hi podem trobar des de molts totxos a vies de 900 metres (equipat, desequipat, bigwalls, ...). Arco es un poblet ple de botigues de muntanya on, fins i tot, al forn de pa posen videos de la copa del mon d escalada. Uff quin fanatisme!!! Evidentment, al camping hi trobem plafonets i molt, molt d'ambient.

Per nosaltres, va ser el motiu pel que amaguessim la roba d'abric i desenterresim les samarretes de màniga curta i el banyador. Vam triar una vieta de 4 llargs (La tredeuxisima luna: 6b+, (6a obl)). Es una clàssica que ens va permetre escalar al matí i fer-nos un banyet a la piscina abans d'acabar el dia amb uns totxillos.

Al dia seguent, seguint la tónica es va posar a ploure. Previsió de més dies de pluja. Decidim anar a visitar Venecia i tornar cap a casa!!!

VACANCES AGOST 3. Piz Palu

2006-08-18T19:57:00.000+02:00

Com que la meteo només donava un dia amb nuvols pero sense pluja decidim fer el Piz Palü. La veritat es que la bellesa dels seus tres espolons eclipsa la grandesa del seu veï, el Piz Bernina. Nomes alguna foto de l'aresta de Bianco es capaç de fer sombra al Piz Palu.

Técnicament, l'ascensió es una excursió de 4h 30´ i 1000 metres de desnivell amb algún tram de 45º. L'ascensió es molt recomenables per la gran cantitat de grosses esquerdes que hi ha. El tram final d'aresta és d'alló més alpí. Encara que no sigui un cim de 4000 metres aquesta ascensió es considerada pel Suïssos com una clàssica.

El Palu i l'Auro han de tornar a Barcelona per treballar. Nosaltres decidim moure'ns cap al Karwendel (Insbruck) pero el mal temps insiteix. Marxem cap a Dolomites i ens la trobem tota nevada (pugem fins la base del Sass de les Nu per fer la directissima Messner pero esta tot xop).

Resultat: Fem un tour gastronomic pel Sud del Tirol i decobrim el sabor del veritable Sacher, de la polenta i altres productes tipics d aquesta regio Ladina (sabeu que tenen un idioma propi i reivindiquen ser autonoms des de fa temps?)

VACANCES AGOST 2. BTT als llacs de St Moritz

2006-08-18T19:36:00.000+02:00

Ens trobem amb el Palu i l'Aurora. Volem fer el Piz Bernina pero la meteo continua sense deixar-nos fer una activitat. Mentre esperem veure com evoluciona, lloguem unes bicicletes i fem una volta per la vall de St Moritz (pistes en bon estat, senyalitzat,...). Aquests sí que en saben!!!!
Tot vorejant els llacs de St Moritz ens arribem fins a la vall de Fex i el coll de Maloja ( alla on es fa la gran cursa de marato desqui nordic). Resultat: uns 70 km de bici que pels que no estem acostumats van ser la causa de dos dies de mal al cul
Per cert, sentim parlar per primer cop de dos nous esports: Nordic Walking (es el que portem fent tota la vida d'anar a passejar amb els pals d'esquí) i del que deien "fer bici somrient" que no es més que una bicicleta que porta incorporat una petita bateria i que t'ajuda a pedalejar. de debó que acabes rient quan després d'una curta pero intensa i técnica pujada on alguns vam baixar de la bici, t'adelanta un home de més de 60 anys sense suar ni res...
Apa, us deixo les fotos perqué us feu una idea del perqué val la pena llogar bicis en aquest país:

VACANCES AGOST 1. Massís d'Engadine (Suïssa)

2006-08-18T19:10:00.000+02:00

Malgrat durant els 10 dies de vacances no hi ha hagut gaire momenmts de sol ( hem agafat 20 dies de mal temps amb nevades a cotes baixes) us explico el resultat de l'activitat realitzada durant el viatge d'estiu per les zones d'Engadine, Bernina, Dolomites i Arco.

ENGADINE:
Per aquells que us agradin les vies amb carácter alpí, que s'hagin d'equipar força pero amb un compromís relatiu no us perdeu la zona(Engadine i Bergell ( més conegut pel Piz Badile). El mal temps només ens va deixar probar aquesta perla. La via, d'un grau de 6a+ (obl 6a) es tota de fisures verticals (a l'estil Comalestorres) amb un granit molt i molt adherent. S'ha de dur un joc de fisurers i de friends. Si el temps deixa, no perdre's de pujar dalt la fiamma (foto obligada). Nosaltres vam arribar al telefèric just per mullar-nos poc.

Ens van recomenar a la zona la Tempi Moderni a la punta Albigna i Qualsevol via al circ de Sciora (badile, Punta Sciora,...) En general son vies d'entre 500 i 900 metres a equipar amb les reunions equipades amb bolts o químics molt d'ells rapelables.

Començant el primer llarg i fent el 4rt llarg de 6a (fisura perfecte i neta)

Al fer mal temps no vam poder escalar el dia següent com ens hauria agradat. Marxem cap a St Moritz on hem quedat amb el Jordi PAlouzié (àlies Palu) i l'Aurora.

22-23/07/2006. Granit als Piris (2a part... i més). LA COLOMINA

2006-08-01T17:41:00.000+02:00

DISSABTE:
Tal i com ha comentat la Laura, nosaltres vam pujar ben d'horeta carregats com a burros per poder aprofitar els dos dies. Em repetiré peró per si no ha quedat clar,...
Kali Gandaki: Via espectacular semiequipada. No feu cas d'algunes ressenyes que la marquen com a equipada ja que et jugues alguna galeta. Nosaltres vam baixar-nos de la R2 després de la mítica fisura de 6b (peleón, peleón) del segon llarg perqué no duiem tascons (necessaris per protegir una caiguda sobre repisa per caçar el primer espit del llarg 3r). Recomenable fer l'entrada per la variant de 7a (léase 4a, Ao (3p)) ja que el V original es força exposat. Molt recomenable, granit brutal (casi, casi el del Gran Capucin)

Ester prenent el sol a la repisa de la R2 després de suar de valent en el segon llarg

Cigrons amb xampinyons: Via de placa excepcional de 4 llargs de dificultat máxima de V+ (també peleón). Grau asequible i via equipada. Molt recomenable per combinar amb alguna altra. Llástima de les vies enxufades a dreta i esquerra a menys de un radi acceptable d'aquesta.
Jordi Palouzié afinant l'adheréncia en un pas de l'últim llarg de cigrons amb xampinyons (V+)

Palu, Jordi i Ester agafats in fraganti al cim del Pic de la Colomina

DIUMENGE:

Raiers al Peguera:Ens aixequem ben d'hora i en 2 hores curtes arribem al peu d'aquesta via. Fem només 4 llargs exigents (pel grau que marca la ressenya) que ens exigeixen buscar força el recorregut ( a vegades no evident). Abandonem la via al peu del ressalt final just a sobre el gendarme de la fotografia... No l'he acabat peró crec que es molt recomenable...!!!

l'esperó dels raiers

Jordi Palouzié a la r4. Aquí es va acabar la festa!

Al final del dia, i deprés de recollir les coses de vivac en un lloc allunyat del Parc Nacional ( sempre negaré haver fet vivac al parc) vam baixar a peu al parquing on, pels pels, vam poder trobar-nos amb tota la "tropa".

Montcortès i Colomina

2006-07-25T15:29:00.000+02:00

Dissabte vam decidir nar a escalar al Pic de la Colomina..... aquest cop serem un bona colla, la familia Domingo al completo (Max, Jan, Berta, Franki, Ferranet i Marieta), l'Ester, en Jordi i el Palu, en Pedro, l'Anna, la taiga i jo la Laurix..... l'Ivan pringa amb la feina..... :-(

Com que no arribem ni de conya al telefèric que puja a l'estany Gento i fem múltiples parades pel Camí (ens colem per uns minuts al casament del Angel i la Rosa dels sambari nai a la font de les Bagasses).... fem parada a l'estany de Montcortès, un paratge ben bonic per fer temps i uns banyets...

Anem a dormir a peu del telefèric..... és el primer cop que el Max i en Jan (els més peques) fan el hippy a la muntanya tots plegats!

La Vall Fosca ens va encantar, les construccions hidràuliques d'escala desmesurada, poblets perduts.... mil llacs.... ermites, canals i PARETS!!!!

Diumenge en Franqui i Jo vam fer la Kali Gandaki al Pic de la Colomina, plaques verticals i difícils, podeu trobar ressenyes al Refu de la Colomina. Un cim xulo però amb vies curtetes....

l'Ester, en Jordi i el Palu van al Pic Peguera a fer la via de l'Esperó dels Raiers... (no tinc fotos)

FOTOS DE BOI

2006-07-19T11:56:00.000+02:00

Eeeeep!!!!!!Aquí van les fotos del Pistacho Asesino que varem fer el Dissabte passat!!!!!!!!!!!!Es una via super-chula (home, amb companys d’escalada com els de la fotiqui, es impossible no fer una via xul-la (si, ja se que soc un pelota, però va ser molt divertit!)!!!!!!!!Impressionant la placa desplomada en travessia ascendent cap a la dreta del 3er llarg (veure foto de la Laura en plena acció, fent uns passos d’una finura impresssionante!!!!!!)....deu ser un 14b+ com a mínim (eso si ningú es fixa en la perspectiva tope rara que te la foto...ejem)!!!!De la via del Diumenche no tinc fotos...però va ser tope bona tambeeee...eso si, no me acuerdo del nombre....La nota exótica a Comalastowers la varen donar les marmotes que no deixaven de xiular como desesperadas!!!!!!!!!

16.07.2006 ESCALADES A CAVALLERS

2006-07-19T08:46:00.000+02:00

Paciencia amb l’adherencia….!!!!

Diuen que a Val di Mello hi ha el millor granit pero jo us dic i REIVINDICO que el millor granit está als Pirineus. Allá es tot supercontacte pero el granet i la rugositat del d'aquí es inigualable (només superat pel petit paradís corso)

Per tal de recordar-lo vam anar a Cavallers (voliem anar a la Nord de l'Eiger pero com s'ha anat muntanya avall...). Malgrat les puntuals tormentes de tarda ( a les 16:00 en punt) ens van deixar escalar tot el dia. L’activitat realitzada va ser:

- Yogui, al guardabosques no le gustará: 6b (V obl) . 170 metres. Plaques evidents davant el refugi Ventosa i Calvell. Via ideal si tenim ganes de fer una excursió i estem cansats de les vies de Cavallers. Via equipada amb alguns passos finets.
Ester nebot / Jordi Ferrer

Topo de la via

Reunió del tercer llarg

Adherencia a tope!!!

- Pistacho asesino: 6ª (V+ obl). Via clásica entre les clásiques de Comalestorres. La Laura repetia i l’Ivan i el Marià s’estrenaven.

- Vies esportives a African Wall: Sector d’escalada esportiva on poder practicar adherencia i fisures ben a prop del cotxe. Ester N / Jordi F

- Orient express: 6ª+ de fisures netes. Pel que van dir la Laura, el Marià i l’Ivan, espectaculars... Aixó sí, sembla ser que no hi han fotos...

Per cert, vam poder veure (després de força temps a la Laia, en Juli i el Lucki)

Semanita a lo clasico

2006-07-18T10:41:00.000+02:00

Que t’anava a diiiiiir........Pos que resulta que m’han donat el toque perque m’havia oblidat (ejem, vaya novedad) i encara no havia penjat res del nostre viatjet relampago pel Alps. Resumen rapido: en el Badile llovía, en Val di Mello daba todo miedo (que rima, hay que joderse, la proxima vez voy a ir con mi taladro-metralleta y lo voy a llenar to’ de paraboltios...noooooooo, es brooooooomaaaaaaaa, semos unos clasicos y tocaba poner cacharracos y practicar la escalada en adherencia (esto es en plan fino, yo diria mas bien: “arrambate to’lo que puedas, reza y prueba de hacer efecto ventosa con alguna parte de tu anatomia, que si no, por ahi no subes) y en los Dolomitas...pos’subir, depende por donde y con un dia muy inspirado y eso, pos entodavia, pero bajar....sin comentarios: MAAAMAAAAAAAAAAAAAAAAAA, QUINA POOOOOOOOOR DE DESTREPES!!!!!!! Uaaaaaaalaaaaaa, que exagerat (ya, ya), bueeeenu, resumiendo, va estar molt requete-bé: Val di Mello es una vall molt xuuuuuuula,plena de granet per tot arreu i molt recomanable (eeeeeeh, però Boí també ho es i está aqui al costat...i te moltes xapes, REIVINDICACIÓ), el Badile...grrrrrrrr....tornare’m!!!AL-LUCINANTE!!!!!!!!!!(i eso que només varem veure un cacho)!!!!I els Dolomites, pos tornarem també, que es mega-tope-impressionant i molt xuuuulo també...En fin, aqui van unes fotiquis varias:Mariá & Franky al Spigolo Giallo, el Jordi ens ensenya com es puja una fissura, als Dolomites també necessiten butano, no????Que passa????un altre cop el Jordi en plena sessió "com mola això de l’adherència!!!", sortint del sostre al llarg clau de la Nose durant la nostre ascenció en lliure (ejem) en banyador!!!!!!!!!!!!!

"Estragos" de primavera

2006-06-23T13:28:00.000+02:00

Us ressenyo el que vam fer fa dos caps de setmana, ja que des d’aleshores no hem sortit a escalar..... lesions, tenditis, feina, treballs, festes, bicicletes i pfc’s.... ens envolten i fan que tots estiguem pujant-nos per les parets sense escalar.... AAAAAAAArrrrghhhhhh!!!!

Dissabte vam sortir cap a la sud del Pedraforca en Ferraenet, en Franqui i jo ..... vam acabar a la nord, fent la Canas i Spits, 4 llargs equipats i disfrutons que ens van permetre dir.... que tot i començar a les 3 de la tarda aquell dissabte l’havíem aprofitat!

Feia fred.... ens vam pujar els mitjons fins a alçades insospitables...... (mireu la foto...) podeu trobar la resenya a l’onaclimb.

Diumenge va sortir assoleiat, i teniem més companys de cordada!!!!

En Franqui i en Joan Penya fan el Somni de Pedra

L’Ester i en Jordi van al Camí del Tro

En Ferranet i jo anem a la Jordi Verdaguer

.... ens trobem a peu de via, com no......

En Fonta i la Marisol a la Via de Tots..... últimanent fins a la sopa!....

La Jordi Verdaguer té llargs excepcionals, els seguros no estan a prop (com a la sud del Pedra), llàstima d’ún penúltim llarg expo i trencat que et talla el bon rollo que portes des de baix..... la bavaresa del barrer llarg dóna el punt de sal a la via. Recomanable excepte el penúltim llarg.... buf quina por que vam passar allà......

I tornem cap a casona.... que ens esperen dos findes sense trepar.... (si ho arribo a saber no m'en vaig....)

Fotografia digital

2006-06-15T12:33:00.000+02:00

Un amic al qui li agrada molt la fotografia, m'ha enviat l'enllaç a la seva página. Allá descubreixo aquestes obres d'art. Sense comentaris... El que sabe, sabe!

Riu Ter (M.Torra)

Pic de la dona (M.Torra)

Pic de la dona (M.Torra) (M.Torra)

Paisatge (M.Torra)

Tiempos pasados...

2006-06-12T12:06:00.000+02:00

Buaaaaaaaahhhh!!!!!!!!...Que t'anava a dir...Ah! Si! Hostias!!!! Ja son 3 setmanes lessionat i sense emperrarme per cap paret...Aaaaaaay....La buena vida: alejado de los macarrones con atun y las barritas de cereales durante unos findes...ja m'esta sortint panxaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!En fin, com que tard o d'hora tornare a arrosegar-me per la vertical, aqui van unes fotiquis de varies aventuriyas xul.les a puestus diverssssus dels ultims temps: l'Alpino negociant (no se que vol dir aixo pero queda tope profesional) les llastres de granet daurat perfectes del Capucin, cara de flipats despres de fer la CADE d'Arago amb els Jordis (els caretus no tenen desperdici, pero es que estavem emocionats que te cagas i mas felices que la leche (buenu, el Ferrer sembla que hagi vist al Conde Dracula com a minim)), el Fernandiyo en ple proces de mentalitzacio i planificacio per fer la Ravier del Tozal (atencio al detall, vam decidir sustituir les begudes isotoniques mega-power-reconstituients i de colorines aquestes que no foten res per algo mes nostre...el Gazpachito!!!!!!A cagar amb tot el rollo aquest del menjar per profesionals!!!Si no fos per l'aliento que tira p'atrás amb aroma a "sebolla"...Pel proper viatje alpinistic però, farem una "vuelta de tuerca" al tema i ho farem mes nostre encara ja que sustituirem el gazpacho andalus per Olla Aranesa (algu sap si ja la venen en tetra-brisk al Mercadona???)....), un diedre perfect i duriyo de pelar a Amitges (amb el mateix pajarracu de "prota" i en Franky) i...el paradis del escalador-playero-"me molan las birras y hacer el perro en la playa": Tailandiaaaa!!!!!!!!!!!!!Ueeeeeeeeeeeeeeeeeeeh!!!!!!...

LAPONIA a la Portella Gran (Agulles.Montserrat)

2006-06-10T12:31:00.000+02:00

Dilluns anem amb l'Enric (el meu germà, poc havituat a escalar) a la via Laponia de la Portella Gran. Seguim altre cop els passos del Xavi Vidal. Bon aperturista de vies d'éxit segur.

LL1: Comença dins d'una cova amb passos d'oposició i flanqueig. Al mig del llarg hi ha el pas obligat de la via. Al sortir pel llavi de la cova, cal remuntar una fisura i una placa fins l'entrada. Llarg totalment equipat. Dur força cintes (V+, Ao)

LL2: Placa ben equipada. Dificultats (segons aperturistes de 6a) en un baumat, el resto del llarg IV+. A mitat del llarg passes pel costat de la boca d'un avenc. Per la situació entenc que deu estar conectat amb el de peu de via. Reunió abans d'arribar a un collet (des d'on pots sortir caminant).

LL3: Surts cap a l'esquerra i per una placa de V s'arriba fins a sota d'un sostret que se supera en 3 passos d'Ao. Reunió just a sobre.

LL4: Sortida cap a l'esquerra. Fins aquí la via ha estat totalment equipada. Des d'aquí, després de superar una plaqueta de 4 metres de IV s'arriba a uns relleixos (III) i pel més evident, anar a buscar el peu de la placa següent (espit visible, reunió a 4 metres a l'esquerra sobre 2 parabolts).

LL5: Sortida al cim per l'espit visible. Possibilitat de col·locar un friend del 0,75 a una fisura visible a la dreta. Des d'aquí, vigilant de no caure per la picada amb la repisa, agafar un clau i sortida al cim. A la ressenya original aquest llarg el marca de IV+. Si segueixes la graduació lógica de la via, es una mica més, sinó ja está bé (per ser Montserrat) el que passa es que aquest llarg está prestat d'una altra via.

Descens: En 2 rapels de menys de 30 metres des d'un parabolt primer i una reunió amb cadena despres (per la banda oposada que la que hem arribat i anant a buscar el coll de la Portella)

Material: La via està molt equipada. POrtar una baga i el friend del 0,75 per anar tranquils.

Jordi ALPINO

27 de maig..... a fregir-nos a Roca Narieda!

2006-06-06T14:05:00.000+02:00

Dissabte 27 vam recuparar un dels nostres clàssics de l'escalada... el nostre mestre i mentor MSR

mireu el detallet dels peus de gats amb les inicials i els mitjons de clàssic.....

L'objectiu era la banda del Tako de Roca Narieda, la via és molt xula semiequipada i mantinguda. Vaig trobar que el llarg més difícil era el L3, 6a+....buff.... allà vam suar tots! La resta de llargs van sortint força bé, el 6b està força equipat i per el darrer llarg un friend gros va molt bé!
Un consell.... entreu-hi molt d'hora o espereu a la tardorrrrr!!!! la ressenya la trobareu a www.onaclimb.com

Jeronimo a la Plantació (Montserrat)

2006-05-29T09:19:00.000+02:00

Matinal a la via Jerónimo a l'agulla de la Presidenta de la plantació de Montserrat. Enduts per la curiositat de veus que diuen que en aquesta zona s'hi troben follets salvatges i escalades insólites vam voler anar a descubrir la zona de la plantació de MOntserrat. Realment, follets, follets no en vam trobar peró vam poder veure una cabra hispánica i un porc senglar.

Pel que fa a la via, via molt ben equipada. Máxim grau 6a+ a les primeres xapes (després V+ i 6a). Roca excepcional amb preses que semblen de rocódrom.
Enllaç de la ressenya a www.onaclimb.com

Des d'aquí vam voler anar fins al Porró baixant cap a la canal equipada i des d'aquí vorejar per sota la roca de st cugat (caldrá fer una visita a la integral de st Martí). Des d'aquí ens vam esgarrinxar molt pq ens vam perdre. Tant que també vam perdre part del matí que teniem per escalar.
Us ensenyo el resultat de fer el porc senglar....

ROC COLOM (St LLorenç de Munt)

2006-05-23T11:45:00.000+02:00

Com que últimament ha sortir publicat en diferents blogs, anem a "investigar" amb el Carles Matallana i amb l'ajut de les ressenyes del Mohawk (a qui demano permís per penjar-les al blog) aquest sector esportiu de St Llorenç.

Aproximació:

Des de Can Poble seguim la pujada clàssica a la Mola. Just quan la veiem per primer cop, el sector es veu evident al davant. El sector dret queda amagat radera una agulla i l'esquerra es evident.

Sector dret:

Vies molt curtes (3-4 xapes) amb spits. Algun xapatge de 2ones xapes una mica expos. D'entrada ens sorprén la finor de les vies. Sector a l'ombra. A destacar el 6b de l'arbre i el 6b+ de la seva esquerre.

Sector esquerre:

Només vam poder escalar la Tubular Bells(6b+). Via molt xula tot i que vam trobar la placa final dureta.

En aquest sector ja es veuen vies més llargues i algunes amb químics. Ens van quedar moltes ganes de poder probar les 3 o 4 vies que queden a la seva dreta. Semblen fantástiques.

De baixada passem per "la Calavera". La sensació que ens donen aquests sectors es el de sectors ideals per fugir d'altres llocs més freqüentats i coneguts. A canvi, en algún tram la roca no és "fantástica" encara que en d'altres llocs sí que ho és. Seguirem fent "escalada d'investigació"

PRESENTACIO DELS ALPINOS!!!!

2006-05-23T10:26:00.000+02:00

Ejem, com que ells mateixos no s'han presentat, pos ho faig jo mateix!!!!Aquesta parelleta amb cara de no haver trencat mai un plat (ya, ya, y yo me lo creo) son l'Ester i en Jordi!!!!!!!!!!!!L'Ester aporta correció, carisma desmessurat, saber estar, un tecnica prodigiosa amb uns esquis als peus (per lo que he sentit) i una pronunciació del catalá perfecta!!!En Jordi per la seva banda, es el nostre GPS particular, biblioteca andante de montaña, alpinista completo, home de recurssos insospitats i company perfecte per a qualsevol aventuriya canyera que s'et pogui passar pel cap!!!!!!!!En fin, 2 enamurats de la muntanya tope entranyables!!!!!!!!!!Aaaaaaaaaaaay, que macuuuus!!!!!!

2006-05-22T12:20:00.000+02:00

Vingaaaaaaaaaa!!!Comencem les darreres croniques alpinistico-mangurrines amb algunes imatges de l'ultima ascencio que vam fer a Montrebei: el Diedre Gris el passat Maig!!!!!Ueeeeeeehhh, via de 10 punts, super-super-requete-super!!!!!!!!!!!Estava pensant en ficar algun comentari chorras dels meus...pero quasi que les fotos parlen per elles mateixes!!!!!!Vam acabar la via reventats, sobre tot jo, que la nit anterior no vaig poder dormir gaire, degut al Concierto para Motosierra solista que hem va dedicar el Ferranet (quina manera de roncar que te el molt bestia, allo era pitjor que un bufalo almizclero con un resfriado de 3-pares-de-huevos, la nariz toa'tapá y los pulmones llenos de mocos, respirandote al costat de la orella en plan íntimo!!!!!)!!!!!!!...Nota:Si a les fotos veieu una bossa de plastic del Mercadona penjant de l'arnes del Ferran, este...Bueno, sense comentaris...

Aquests gals estàn ben boixos...

2006-05-22T12:00:00.000+02:00

Ejem, ja que es un blog amb grup, m'agradaria presentar el "resto" de la gàl·lia:

Per una banda, tenim l'Ivan i el Ferran. Els presento junts perqué últimament van a tot arreu junts. Representen l'autèntic i pioner esperit d'una cordada clássica on tot está permés i on es comparteix tot.

Bueno, l'Ivan aporta al grup el toque d'humor negro, els 50 cm de més d'envargadura que ens falten a tots per arribar a les preses, i, sobretot, el seny i molta prudéncia.
El Ferran, aporta finura (conec poca gent tant fina escalant), carinyo, i un estil de vida envejable. Per cert, segur que si sortiu habitualment al "monte" ja l'haureu conegut perqué realment es fa coneixer.

La Laura,... La Laura es tot seny i raciocini. Es una geágrafa,... gegrografa,... geógrafa, Ara!.. Es ella qui ens marca una mica la linea de lo correcte o no quan sortim "d'excursió".

Aquesta es la gàl·lia d'origen peró som un grup gran i, evidentment, hi ha molta més gent implicada. Ja els coneixereu... Encara que sembli mentida per aquest inici de blog, ens dediquem a escalar i som força més fanátics del tema del que pot semblar!

Bé, de l'Ester (la meva companya de vida) i de mi no diré res perqué tot el que pugui dir amb paraules será curt. Es a dir, que de moment m'ho estalvio...

Jordi "Alpino"

INAGURACIO

2006-05-22T08:14:00.000+02:00

22-Maig-2006. Boneeeeeessss!!!!!!Que t'anava a dir.....mmmmh....Ah, si, com que aquesta es la primera entrada i casi que es muy trempanito, no m'enrollare gaire...Vamos, que no me voy a enrrollar pa'ná de ná!!!Nomes una foto d'una colla de frekopatas saltant-se totes les normes de circulacio viaria a la carretera de les Gorges de la Jonte!!!!!!(eeah, pa que esta el arcén???Por mis cojones que camino pol'medio de la carretera, que ja s'apartaran els cotxes!!!!!!!!)