Han sigut 20 dies de caos, brugits, motos, contaminació i gent maca, realment molt maca. Amb l'Ester vam marxar 20 dies al Vietnam amb les bicis. La idea era anar improvissant, convinant sempre la bici (rutes de 3-4 dies ) amb autobusos locals sempre seguint de vora la Nacional 1 (una carretera plena de tràfic i brutícia que creua Vietnam de Nord al Sud).
Saigon: El contrast de tot el món rural vist abans. Motor econòmic de Vietnam. Els 8 milions d'habitants i els grans edificis són la tònica de la ciutat.
Hem descobert llocs fantàstics i un país que malgrat les guerres ha sapigut aixecar-se i anar creant-se una cultura pròpia encara que molt sovint recent.
RUTA:
Ha Noi: Ciutat molt maca. Diuen que és la ciutat del món amb més llacs. És una mescla entre lo que podria ser i lo que no és.
Ninh Binh: Vam fer ruta amb btt 4 dies visitant TAm Coc i voltants (com Ha long sobre arrossars) i el parc Nacional de Cuc Phong.
Hue:Antiga capital del Vietnam. Val molt la pena!
Hue-Lang Co-Danang-Hoi An: Ruta de 3 dies per la costa central. Hem trobat platges paradisíaques on no hi havia ningú en kilometres de platja verge. Increíble!!! (i això que a mi no m'agrada la platja)
Hoi An: Ciutat encantadora amb tendència europea. No perdre-s'ho. Visita a les ruïnes de My Son (un Angkor en petit)
Delta del Mekong: Ruta de 4 dies pel delta del Mekong. Val la pena deixar les carretes principals i veure llocs nous. El Delta impressiona per les seves dimensions i per uns rius amples. País inundat d'aigua on la gent ha aprés a adpatar-se i conviure amb la naturalesa de l'entorn.
Saigon: El contrast de tot el món rural vist abans. Motor econòmic de Vietnam. Els 8 milions d'habitants i els grans edificis són la tònica de la ciutat.
Ens preocupa la visió partidista que s'està donant en tots els llocs de la guerra (monuments, túnels, museus,...) creant una visió antiyankee per sistema. Vam visitar els famosos túnels de Cu Chi (fets pels Vietnamites per amagar-se dels americans) i després d'una visita on t'expliquen lo bons i ingeniosos que van ser els Vietnamites i tots els morts que es van carregar, et donen l'opció de disparar amb armes de la guerra pel mòdic preu d'1$.
Pregunta 1: Quants Vietnamites van morir també fent aquests túnels??? En alguns moments sembla que només fossin americans els que morien...
Pregunta 2: Un lloc turístic com aquest, no hauria de ser un lloc que servis justament per condemnar ls guerres i qualsevol tipus de violència??? Llavors, perqué et donen l'opció de disparar?? Perqué t'ensenyen les seves armes amb tant d'orgull??
La guerra del Vietnam tal i com l'entenem va ser una guerra que va servir als EUA per justificar una lluita contra el règim comunista. El que no se sap és que Vietnam és un país que des de sempre ha estat en confrontació entre les cultures que hi han viscut i que la guerra, ja havia començat 2 o 3 segles abans (essent l'època de colonialisme francès la de més tranquilitat). Vietnam és una zona de pas i de conflicte i no està essent fins a dia d'avui que s'està construint com a país. La guerra és cosa de dos o tres o més,... en qualsevol cas, un país no hauria de fer demagògia d'algo tant vergonyós com les victories d'una guerra.
Això comporta unes situacions de convivència de ètnies i religions aparentment envejable. Per exemple, al nord de Saigon existeixen pagodes úniques compartides amb la religió hinduista, budista i cristiana.
Conclusions:
- Païs preciós, ple de gent molt maca. La gent és molt curiosa i al sortir dels llocs més turístics es sorprenen de trobar gent amb bicis. Es posen al costat, et parlen, riuen sense cap més interès que la curiositat.
- El país és molt segur: tot i ser bicis atractives per ells, podiem deixar les bicis poc lligades als llocs i ni la tocaven. Com a fet curiós, a Saigon (única ciutat on ens han dit que anèssim amb cura amb les bosses), hem deixat 4 dies les bicis a l'entrada de l'hotel sense lligar i no hem vist ni gent a prop.
- El país és caotic i circular per les zones més que transitades pot resultar perillós. Recomano evitar els grans extraradis de les ciutats desplaçant-vos amb bus. Hem arribat a fer tirades de 70 km de merder. Resulta horrorós pels nervis, us ho juro! (els meus son d'acer).
- Si hi aneu, recomenable no fer la Nacional 1 tal i com diu a la guia. Una opció molt bona es creuar Vietnam per la ruta Ho Chi Minh que passa per tot l'interior (central Highlands) pero que evita les zones típiques pero recomenables dels tours (Hoi An, Hue,...) per ciclar per boscos, terres muntanyoses i pobles tranquils.
- Pais molt econòmic. Amb 20 dies ens vam gastar 350 euros (souvenirs inclosos). Sopar costa 1,5 E i dormir 4-5E per persona. Per dormir no existeixen opcions molt econòmiques tipus albergs o cases particulars. L'opció econòmica és la del Minihotel (habitacions netes amb Aire Acondicionat i TV).
- Cal diferenciar les zones turístiques de les que no per què el tracte de la gent és molt diferent. Aprofitar ara que encara no està molt explotat pot ser una molt bona idea doncs no trigaràn en fer-se pesats, posar preus desorbitats per turista i a fer grans complexes hotelers en les platges paradisíaques.
- No cal falta dur una bici d'últim model. Cal valorar l'opció d'arreglar-se alguna d'antiga o comprar una barata . Així sempre hi ha l'opció de deixar-la allà.
Ester i Jordi
