dilluns, de gener 29, 2007

Mucho ruido y pocas nieves

Aplaçem alguns plans de fer alguna cosa més tècnica degut al rebombori amb les nevades de les últimes setmanes. Canviem els piolets i fem plans per anar a gaudir de les nevades i baixes temperatures d'aquests dies.

Dissabte marxem el Jordi P, el Pep C, l'Albert, la Natalia, l'Ester i jo cap a Benasc. A l'arribar, el que veiem es força decepcionant: Perdiguero, Possets, Maladetes es veien ventats i sense gaire neu ( i menys esquiable). Com que dissabte és el primer dia, pugem al Gallinero (versió pista d'esquí amunt). Sort que els últims 100 metres podem sortir de l'estació i remuntar una aresteta. La veritat, és que el cim és inmillorable en quant a vistes, ja que podiem veure el Montseny, Montsec, Mont Perdut, Vignemale,... ufff!!!!


De tornada, els Jordis decidim fer una altra mitja pujada per sumar-hi al dia uns metrillos més...


L'endemà, l'Albert, ens porta a descubrir la Peña Castanesa (davant la impossibilitat de fer res més esquiable). Cim bonic i que guarda una vall amagada de l'estació (diuen que només de moment ja que la volen ampliar cap allà). Bona opció per quan falta neu (déu n'hi do del que vam poder esquiar tenint en comte l'estat patètic de la situació). Li sumem 1100 metres més a les cames.


Conclusió: els mitjans de comunicació han tornat a fer un excessiu ressó de la nevada i han aconseguit el que volien pel cap de setmana (80% d'ocupació). Els "alpinistes" prudents hem deixat l'activitat compromesa quan potser no hauria fet falta.

Estat de la situació per esquiadors: de crític a molt crític. D'aquí dos setmanes tenimla cursa de la Vall fosca. Si segueix així ho tenim cru... fins i tot per entrenar.

vistes massis del Posets

vistes Massis del Mt perdut i Vignemale

Estat de la situació per a alpinistes: Ojo!!! Les cares N estan molt gelades. Pendents relativament fàcils de 55-60º estan molt gelades obligant a molta gent a fer tirades. Condicions molt perilloses!! (una patinada en aquests terrenys pot ser fatal (ja hi ha hagut algun accident)). Pel gel, una mica just encara. La cascada d'Ardonés estava formada peró les d'abaix només començaven.
* Les fotos son del J. Palu

dijous, de gener 18, 2007

Repetimos!



Doncs, si..... és veritat.... darrerament tots anem fent les mateixes vies... sembla que ens les piquem!
I és que som uns IMPRESENTABLES! ja ens ho deien a l’Agrupe!!!

Darrerament sembla que ens perseguim per les vies.... i entre uns i altres les anem repetint.... i publicant per duplicat al blog! Com que la ressenya d’aquesta via ja la teniu en un post anterior.... us explicaré altres matisos de l’escalada.....

Cordada Franqui i Laurix! Des del novembre que no ens encordàvem junts!
Com que sempre pensem que estem acabats (i a més, havíem triat Montserrat...) vam anar a fer aquesta via ràpida, equipada i disfrutona..... llàstima que no vam calcular que se’ns quedaria curta.....
La Via dels Tuaregs està al costat de la Tomàquets..... equipada i amb 2 primers llargs disfrutons, a partir del tercer la cosa s’ajup.....
Tot i quedar-se curta... el nostre horari era de “diumenge” i tampoc vam poder enfilar-nos per enlloc més...així que vam decidir fer una mica el tòtil al cim.....

Al cim hi ha posat un pot amb un llapis i un bloc de notes... és una bona idea... d’aquelles que fa temps que no veia! Es clar.... vam haver de deixar la nostra empremta!


Bones escaladessss!!!!!

dimarts, de gener 16, 2007

Coll de la Barraca


Fa uns dies vam estar al Coll de la Barraca.... no teniem ganes ni de Montserrat ni de baixar tant avall com Prades.... i vam fer una repesca d'altres zones.

És una zona de calcari molt proper a Vilafranca.... vies no gaire llargues però n'hi ha de molt xules.... tot i que les primeres vies ens van escupir de la paret.... vam flipar amb els quintus..... els sisens van deixar-se molt més.....
Va ser un dia tranquil.... amb la Vane, l'Ester en Jordi i jo, la Laurix.... vaja, els que ara mateix som els més actius del blog... darrerament tenim unes quantes baixes.... que no s'acaben de recuperar!!!!
Ivaaaaaannnnn, Ferraaaaaannnnnnn a veure si us recupereu de les tendinitis i li comencem a tibarrrrr!!!!!

dimarts, de gener 09, 2007

07.01.2006 Rupit- Salt del Sallent-El Far-Rupit en BTT

Veient que els pronòstics continuen essent desfavorables pels esquiadors de muntanya, resignats, encara que pendents fins a últim moment, decidim fer una sortida amb BTT per Osona amb el Palu, l’Auro, el Santi, l’Oriol i la seva xicota, el Pep el Jordi, l’Ester i jo (el Jordi F).
La ruta surt de Rupit, visita el magnífic Salt de Sallent i ressegueix el cingle fins al santuari del Far, el de Mare de Déu de la Salut i retorn a Rupit.
La travessa resulta espectacular per les vistes (des del Puigmal al Golf de Roses i Montserrat) i els boscos (més propis de tardor que d’hivern). Molt recomanable i apte per tots els públics.



Quilometres: 34 km
Horari: Nosaltres vam trigar unes 2 hores efectives sobre la bici (Des de la Salut en endavant és molt ràpid)
Nivell: Fàcil (Alguna pujada dura però cap de molt llarga)
Ciclabilitat: 100% (Algun pas puntual a terra sinó la dominem bé)



L'hivern més calurós???? Reflexions sobre el nostre impacte en el canvi climàtic

Ja fa uns dies que va sortir una notícia al diari afirmant que aquest seria l’hivern més calorós des del 16??. Realment es fa estrany estar al més de Gener i veure, per exemple, el Puigmal sense gens de neu, però, crec que tampoc cal dramatitzar la situació, si només ens hem d’anar al 1600 per trobar un hivern calorós és que la cosa no està tan malament. Diuen que durant la conquesta dels romans a l’actual Regne Unit, ho van fer en falda curta i que cultivaven vinyes (plantes típiques del Mediterrani impossibles de que sobrevisquin amb l’actual clima atlàntic d’allà).
Sabíeu que Groenlàndia ve de Green Land, és a dir, terra verda? ( no és pas el seu estat actual).
Potser no estem en una situació tan catastròfica o, millor dit, no és l’acció dels homes l’únic causant del canvi climàtic.
En aquest punt, no em queda més que traslladar la discussió a una possible taula rodona entre Ecologistes i Paleontòlegs ja que jo només sóc un pedagog i formador que recull dades i que para boig veient com polítics, un cop més aprofiten l’avinentesa per recaptar fons en nom del que ells anomenen esser ecològics.
Però, no entraré a fer apologia del conflicte polític, perquè és un peix que es mossega la cua (quines són primeres, les accions dels polítics o del ciutadans) i , tal i com diu un “viejo amigo”, jo d’aquesta moda me n’aprofito i m’està bé ( així que no us intentaré convèncer del contrari).


Jordi Alpino

dimecres, de gener 03, 2007

31.12.2006 Cap d'Any a Solius

Cap d'any a Solius.

Després dels éxits/fracassos del dia anterior, decidim anar la Vane, l'Ester, la Laura, l'Enric (el meu germà) i jo a Solius.
Personalment, Solius ha sigut un lloc d'on sempre he tornat amb el somriure a la boca. Reconec, però, que l'escalada en adherència és molt peculiar i no a tothom li agrada.
Vam començar escalfant amb les plaques de l'Agulla de Dalt (cara S) peró ràpidament canviem de sector. Abans però, passem per la via Marineland (6c+). Tenia la via clixada d'un altre dia i malgrat encara no saber la graduació la vaig trobar estètica així que la volia probar. Al primer intent no surt perqué els cantos que semblaven bons no ho eren tant (ja passa això en l'escalada,...). La probo al segon intent en tope rope per desmontar-la i la cosa ja canvia... Apa, deures pendents pel pròxim dia...






Després ,marxem cap a l'Agulla de Dalt i decidim ficar-nos en unes vies noves situades a la dreta (tampoc sabiem el grau peró les veiem boniques). L'Enric que avui está a tope, encadena l'acabada d'equipar "Llum de l'Alba" saltant-se un bon canto de sortida i endurint el totxo .

La Laura fa la "Taladro" i la Vane li fa un pegue fanàtic a aquesta fina via de 5 xapes cotada de 6a+/6b depén d'on ho miris. Via molt recomenable on els turmells no descansen fins la role. Tots li fem igual que la via "el rei de la marxa", flanqueig molt maco amb sortida roma.

Per acabar la sessió, fem una via de 6b+ situada al vessant W de l'agulla. Via molt maca de peus sobre una cresteta típica de granit.

A full amb Solius. Segur que hi tornarem!!!