Que t'anava a dir

Us ressenyo el que vam fer fa dos caps de setmana, ja que des d’aleshores no hem sortit a escalar..... lesions, tenditis, feina, treballs, festes, bicicletes i pfc’s.... ens envolten i fan que tots estiguem pujant-nos per les parets sense escalar.... AAAAAAAArrrrghhhhhh!!!!

Dissabte vam sortir cap a la sud del Pedraforca en Ferraenet, en Franqui i jo ..... vam acabar a la nord, fent la Canas i Spits, 4 llargs equipats i disfrutons que ens van permetre dir.... que tot i començar a les 3 de la tarda aquell dissabte l’havíem aprofitat!

Feia fred.... ens vam pujar els mitjons fins a alçades insospitables...... (mireu la foto...) podeu trobar la resenya a l’onaclimb.




Diumenge va sortir assoleiat, i teniem més companys de cordada!!!!

En Franqui i en Joan Penya fan el Somni de Pedra

L’Ester i en Jordi van al Camí del Tro

En Ferranet i jo anem a la Jordi Verdaguer

.... ens trobem a peu de via, com no......

En Fonta i la Marisol a la Via de Tots..... últimanent fins a la sopa!....


La Jordi Verdaguer té llargs excepcionals, els seguros no estan a prop (com a la sud del Pedra), llàstima d’ún penúltim llarg expo i trencat que et talla el bon rollo que portes des de baix..... la bavaresa del barrer llarg dóna el punt de sal a la via. Recomanable excepte el penúltim llarg.... buf quina por que vam passar allà......

I tornem cap a casona.... que ens esperen dos findes sense trepar.... (si ho arribo a saber no m'en vaig....)

Un amic al qui li agrada molt la fotografia, m'ha enviat l'enllaç a la seva página. Allá descubreixo aquestes obres d'art. Sense comentaris... El que sabe, sabe!

Riu Ter (M.Torra)

Pic de la dona (M.Torra)

Pic de la dona (M.Torra) (M.Torra)

Paisatge (M.Torra)

Buaaaaaaaahhhh!!!!!!!!...Que t'anava a dir...Ah! Si! Hostias!!!! Ja son 3 setmanes lessionat i sense emperrarme per cap paret...Aaaaaaay....La buena vida: alejado de los macarrones con atun y las barritas de cereales durante unos findes...ja m'esta sortint panxaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!En fin, com que tard o d'hora tornare a arrosegar-me per la vertical, aqui van unes fotiquis de varies aventuriyas xul.les a puestus diverssssus dels ultims temps: l'Alpino negociant (no se que vol dir aixo pero queda tope profesional) les llastres de granet daurat perfectes del Capucin, cara de flipats despres de fer la CADE d'Arago amb els Jordis (els caretus no tenen desperdici, pero es que estavem emocionats que te cagas i mas felices que la leche (buenu, el Ferrer sembla que hagi vist al Conde Dracula com a minim)), el Fernandiyo en ple proces de mentalitzacio i planificacio per fer la Ravier del Tozal (atencio al detall, vam decidir sustituir les begudes isotoniques mega-power-reconstituients i de colorines aquestes que no foten res per algo mes nostre...el Gazpachito!!!!!!A cagar amb tot el rollo aquest del menjar per profesionals!!!Si no fos per l'aliento que tira p'atrás amb aroma a "sebolla"...Pel proper viatje alpinistic però, farem una "vuelta de tuerca" al tema i ho farem mes nostre encara ja que sustituirem el gazpacho andalus per Olla Aranesa (algu sap si ja la venen en tetra-brisk al Mercadona???)....), un diedre perfect i duriyo de pelar a Amitges (amb el mateix pajarracu de "prota" i en Franky) i...el paradis del escalador-playero-"me molan las birras y hacer el perro en la playa": Tailandiaaaa!!!!!!!!!!!!!Ueeeeeeeeeeeeeeeeeeeh!!!!!!...

LL1: Comença dins d'una cova amb passos d'oposició i flanqueig. Al mig del llarg hi ha el pas obligat de la via. Al sortir pel llavi de la cova, cal remuntar una fisura i una placa fins l'entrada. Llarg totalment equipat. Dur força cintes (V+, Ao)

LL2: Placa ben equipada. Dificultats (segons aperturistes de 6a) en un baumat, el resto del llarg IV+. A mitat del llarg passes pel costat de la boca d'un avenc. Per la situació entenc que deu estar conectat amb el de peu de via. Reunió abans d'arribar a un collet (des d'on pots sortir caminant).

LL3: Surts cap a l'esquerra i per una placa de V s'arriba fins a sota d'un sostret que se supera en 3 passos d'Ao. Reunió just a sobre.

LL4: Sortida cap a l'esquerra. Fins aquí la via ha estat totalment equipada. Des d'aquí, després de superar una plaqueta de 4 metres de IV s'arriba a uns relleixos (III) i pel més evident, anar a buscar el peu de la placa següent (espit visible, reunió a 4 metres a l'esquerra sobre 2 parabolts).

LL5: Sortida al cim per l'espit visible. Possibilitat de col·locar un friend del 0,75 a una fisura visible a la dreta. Des d'aquí, vigilant de no caure per la picada amb la repisa, agafar un clau i sortida al cim. A la ressenya original aquest llarg el marca de IV+. Si segueixes la graduació lógica de la via, es una mica més, sinó ja está bé (per ser Montserrat) el que passa es que aquest llarg está prestat d'una altra via.

Descens: En 2 rapels de menys de 30 metres des d'un parabolt primer i una reunió amb cadena despres (per la banda oposada que la que hem arribat i anant a buscar el coll de la Portella)

Material: La via està molt equipada. POrtar una baga i el friend del 0,75 per anar tranquils.

Jordi ALPINO

Dissabte 27 vam recuparar un dels nostres clàssics de l'escalada... el nostre mestre i mentor MSR


mireu el detallet dels peus de gats amb les inicials i els mitjons de clàssic.....

L'objectiu era la banda del Tako de Roca Narieda, la via és molt xula semiequipada i mantinguda. Vaig trobar que el llarg més difícil era el L3, 6a+....buff.... allà vam suar tots! La resta de llargs van sortint força bé, el 6b està força equipat i per el darrer llarg un friend gros va molt bé!
Un consell.... entreu-hi molt d'hora o espereu a la tardorrrrr!!!! la ressenya la trobareu a www.onaclimb.com