Tal y com diu algú en el seu blog, comença la temporada del "quiero y no puedo" (degut a la previsió dolenta pel cap de setmana, habitual el mes de setembre). Així es que amb l'Ester ens vam animar a fer la Cursa del Bandoler (perqué no cambiar d'activitat en dies així???). També vam poder animar al Jordi Palouzié ( que s'encarregaria de diexar el llistó ben alt), el Dani Navarro i el Santi Trenchs (que venia de suport i que es va morir de ganes de poder correr). Ahhh, i a última hora es va animar el Pep Comas que no volia venir però el vam enganyar...
Diumenge a les 9:15 del matí es donava la sortida d'aquesta cursa de 22,4 km i 1000 metres de desnivell, puntuable per l'open de Catalunya de curses de muntanya (i a mi que???). La cursa passa per uns llocs preciosos, tota l'estona per petits corriols de muntanya que fan que per gent com nosaltres que no entrenem per això no es va fer gens pesat recorrer tots els kilometres. Al tenir poques pujades fortes, la cursa va agafar un ritme ràpid. Com a curiositat, saber que durant tot el recorregut vas sentint els trabucs dels bandolers de fons. Realment emocionant.
Control intermig (km 11. Encara anem frescos i duem un bon temps)
Al final, 2h20 pel Palu i al voltant de les 3 hores els demés. Bon resultat si tenim en comte que el nostre objectiu principal era acabar-la en bon estat (avui puc baixar escales) i passar-ho bé. resultat mediocre si tenim en comte que de 300 corredors vam quedar al voltant del 200. Com sempre, durant l'inevitable dinar ( a l'estil Obelix i Asterix) final, bones intencions d'entrenar més, fer més curses, etc,...
