dilluns, de maig 29, 2006

Jeronimo a la Plantació (Montserrat)

Matinal a la via Jerónimo a l'agulla de la Presidenta de la plantació de Montserrat. Enduts per la curiositat de veus que diuen que en aquesta zona s'hi troben follets salvatges i escalades insólites vam voler anar a descubrir la zona de la plantació de MOntserrat. Realment, follets, follets no en vam trobar peró vam poder veure una cabra hispánica i un porc senglar.



Pel que fa a la via, via molt ben equipada. Máxim grau 6a+ a les primeres xapes (després V+ i 6a). Roca excepcional amb preses que semblen de rocódrom.
Enllaç de la ressenya a www.onaclimb.com



Des d'aquí vam voler anar fins al Porró baixant cap a la canal equipada i des d'aquí vorejar per sota la roca de st cugat (caldrá fer una visita a la integral de st Martí). Des d'aquí ens vam esgarrinxar molt pq ens vam perdre. Tant que també vam perdre part del matí que teniem per escalar.
Us ensenyo el resultat de fer el porc senglar....

dimarts, de maig 23, 2006

ROC COLOM (St LLorenç de Munt)

Com que últimament ha sortir publicat en diferents blogs, anem a "investigar" amb el Carles Matallana i amb l'ajut de les ressenyes del Mohawk (a qui demano permís per penjar-les al blog) aquest sector esportiu de St Llorenç.

Aproximació:

Des de Can Poble seguim la pujada clàssica a la Mola. Just quan la veiem per primer cop, el sector es veu evident al davant. El sector dret queda amagat radera una agulla i l'esquerra es evident.

Sector dret:

Vies molt curtes (3-4 xapes) amb spits. Algun xapatge de 2ones xapes una mica expos. D'entrada ens sorprén la finor de les vies. Sector a l'ombra. A destacar el 6b de l'arbre i el 6b+ de la seva esquerre.

Sector esquerre:

Només vam poder escalar la Tubular Bells(6b+). Via molt xula tot i que vam trobar la placa final dureta.

En aquest sector ja es veuen vies més llargues i algunes amb químics. Ens van quedar moltes ganes de poder probar les 3 o 4 vies que queden a la seva dreta. Semblen fantástiques.

De baixada passem per "la Calavera". La sensació que ens donen aquests sectors es el de sectors ideals per fugir d'altres llocs més freqüentats i coneguts. A canvi, en algún tram la roca no és "fantástica" encara que en d'altres llocs sí que ho és. Seguirem fent "escalada d'investigació"

PRESENTACIO DELS ALPINOS!!!!


Ejem, com que ells mateixos no s'han presentat, pos ho faig jo mateix!!!!Aquesta parelleta amb cara de no haver trencat mai un plat (ya, ya, y yo me lo creo) son l'Ester i en Jordi!!!!!!!!!!!!L'Ester aporta correció, carisma desmessurat, saber estar, un tecnica prodigiosa amb uns esquis als peus (per lo que he sentit) i una pronunciació del catalá perfecta!!!En Jordi per la seva banda, es el nostre GPS particular, biblioteca andante de montaña, alpinista completo, home de recurssos insospitats i company perfecte per a qualsevol aventuriya canyera que s'et pogui passar pel cap!!!!!!!!En fin, 2 enamurats de la muntanya tope entranyables!!!!!!!!!!Aaaaaaaaaaaay, que macuuuus!!!!!!

dilluns, de maig 22, 2006





Vingaaaaaaaaaa!!!Comencem les darreres croniques alpinistico-mangurrines amb algunes imatges de l'ultima ascencio que vam fer a Montrebei: el Diedre Gris el passat Maig!!!!!Ueeeeeeehhh, via de 10 punts, super-super-requete-super!!!!!!!!!!!Estava pensant en ficar algun comentari chorras dels meus...pero quasi que les fotos parlen per elles mateixes!!!!!!Vam acabar la via reventats, sobre tot jo, que la nit anterior no vaig poder dormir gaire, degut al Concierto para Motosierra solista que hem va dedicar el Ferranet (quina manera de roncar que te el molt bestia, allo era pitjor que un bufalo almizclero con un resfriado de 3-pares-de-huevos, la nariz toa'tapá y los pulmones llenos de mocos, respirandote al costat de la orella en plan íntimo!!!!!)!!!!!!!...Nota:Si a les fotos veieu una bossa de plastic del Mercadona penjant de l'arnes del Ferran, este...Bueno, sense comentaris...

Aquests gals estàn ben boixos...

Ejem, ja que es un blog amb grup, m'agradaria presentar el "resto" de la gàl·lia:




Per una banda, tenim l'Ivan i el Ferran. Els presento junts perqué últimament van a tot arreu junts. Representen l'autèntic i pioner esperit d'una cordada clássica on tot está permés i on es comparteix tot.

Bueno, l'Ivan aporta al grup el toque d'humor negro, els 50 cm de més d'envargadura que ens falten a tots per arribar a les preses, i, sobretot, el seny i molta prudéncia.
El Ferran, aporta finura (conec poca gent tant fina escalant), carinyo, i un estil de vida envejable. Per cert, segur que si sortiu habitualment al "monte" ja l'haureu conegut perqué realment es fa coneixer.

La Laura,... La Laura es tot seny i raciocini. Es una geágrafa,... gegrografa,... geógrafa, Ara!.. Es ella qui ens marca una mica la linea de lo correcte o no quan sortim "d'excursió".

Aquesta es la gàl·lia d'origen peró som un grup gran i, evidentment, hi ha molta més gent implicada. Ja els coneixereu... Encara que sembli mentida per aquest inici de blog, ens dediquem a escalar i som força més fanátics del tema del que pot semblar!

Bé, de l'Ester (la meva companya de vida) i de mi no diré res perqué tot el que pugui dir amb paraules será curt. Es a dir, que de moment m'ho estalvio...

Jordi "Alpino"

INAGURACIO


22-Maig-2006. Boneeeeeessss!!!!!!Que t'anava a dir.....mmmmh....Ah, si, com que aquesta es la primera entrada i casi que es muy trempanito, no m'enrollare gaire...Vamos, que no me voy a enrrollar pa'ná de ná!!!Nomes una foto d'una colla de frekopatas saltant-se totes les normes de circulacio viaria a la carretera de les Gorges de la Jonte!!!!!!(eeah, pa que esta el arcén???Por mis cojones que camino pol'medio de la carretera, que ja s'apartaran els cotxes!!!!!!!!)