dimecres, d’agost 30, 2006

Alain Robert a la torre Agbar

Ei, no és broma:

Va passar inadvertit en els mitjans de comunicació pero el genial Alain Robert ( per alguns conegut com l'home aranya) va estar escalant fa poc a les torres Agbar de Barcelona. Al·lucinant!!!

Per si algú está més interessant en les seves activitats, adjunto web: www.alainrobert.com


divendres, d’agost 18, 2006

VACANCES AGOST 4. ARCO. Punt i final.

Fugint del mal temps i de les llargues esperes dins la tenda decidim buscar el bon temps cap al Sud. A Arco hi ha una vall d'uns 20 km de llarg on hi podem trobar des de molts totxos a vies de 900 metres (equipat, desequipat, bigwalls, ...). Arco es un poblet ple de botigues de muntanya on, fins i tot, al forn de pa posen videos de la copa del mon d escalada. Uff quin fanatisme!!! Evidentment, al camping hi trobem plafonets i molt, molt d'ambient.


Per nosaltres, va ser el motiu pel que amaguessim la roba d'abric i desenterresim les samarretes de màniga curta i el banyador. Vam triar una vieta de 4 llargs (La tredeuxisima luna: 6b+, (6a obl)). Es una clàssica que ens va permetre escalar al matí i fer-nos un banyet a la piscina abans d'acabar el dia amb uns totxillos.


Al dia seguent, seguint la tónica es va posar a ploure. Previsió de més dies de pluja. Decidim anar a visitar Venecia i tornar cap a casa!!!

VACANCES AGOST 3. Piz Palu

Com que la meteo només donava un dia amb nuvols pero sense pluja decidim fer el Piz Palü. La veritat es que la bellesa dels seus tres espolons eclipsa la grandesa del seu veï, el Piz Bernina. Nomes alguna foto de l'aresta de Bianco es capaç de fer sombra al Piz Palu.


Técnicament, l'ascensió es una excursió de 4h 30´ i 1000 metres de desnivell amb algún tram de 45º. L'ascensió es molt recomenables per la gran cantitat de grosses esquerdes que hi ha. El tram final d'aresta és d'alló més alpí. Encara que no sigui un cim de 4000 metres aquesta ascensió es considerada pel Suïssos com una clàssica.



El Palu i l'Auro han de tornar a Barcelona per treballar. Nosaltres decidim moure'ns cap al Karwendel (Insbruck) pero el mal temps insiteix. Marxem cap a Dolomites i ens la trobem tota nevada (pugem fins la base del Sass de les Nu per fer la directissima Messner pero esta tot xop).

Resultat: Fem un tour gastronomic pel Sud del Tirol i decobrim el sabor del veritable Sacher, de la polenta i altres productes tipics d aquesta regio Ladina (sabeu que tenen un idioma propi i reivindiquen ser autonoms des de fa temps?)

VACANCES AGOST 2. BTT als llacs de St Moritz

Ens trobem amb el Palu i l'Aurora. Volem fer el Piz Bernina pero la meteo continua sense deixar-nos fer una activitat. Mentre esperem veure com evoluciona, lloguem unes bicicletes i fem una volta per la vall de St Moritz (pistes en bon estat, senyalitzat,...). Aquests sí que en saben!!!!
Tot vorejant els llacs de St Moritz ens arribem fins a la vall de Fex i el coll de Maloja ( alla on es fa la gran cursa de marato desqui nordic). Resultat: uns 70 km de bici que pels que no estem acostumats van ser la causa de dos dies de mal al cul
Per cert, sentim parlar per primer cop de dos nous esports: Nordic Walking (es el que portem fent tota la vida d'anar a passejar amb els pals d'esquí) i del que deien "fer bici somrient" que no es més que una bicicleta que porta incorporat una petita bateria i que t'ajuda a pedalejar. de debó que acabes rient quan després d'una curta pero intensa i técnica pujada on alguns vam baixar de la bici, t'adelanta un home de més de 60 anys sense suar ni res...
Apa, us deixo les fotos perqué us feu una idea del perqué val la pena llogar bicis en aquest país:










VACANCES AGOST 1. Massís d'Engadine (Suïssa)

Malgrat durant els 10 dies de vacances no hi ha hagut gaire momenmts de sol ( hem agafat 20 dies de mal temps amb nevades a cotes baixes) us explico el resultat de l'activitat realitzada durant el viatge d'estiu per les zones d'Engadine, Bernina, Dolomites i Arco.


ENGADINE:
Per aquells que us agradin les vies amb carácter alpí, que s'hagin d'equipar força pero amb un compromís relatiu no us perdeu la zona(Engadine i Bergell ( més conegut pel Piz Badile). El mal temps només ens va deixar probar aquesta perla. La via, d'un grau de 6a+ (obl 6a) es tota de fisures verticals (a l'estil Comalestorres) amb un granit molt i molt adherent. S'ha de dur un joc de fisurers i de friends. Si el temps deixa, no perdre's de pujar dalt la fiamma (foto obligada). Nosaltres vam arribar al telefèric just per mullar-nos poc.

Ens van recomenar a la zona la Tempi Moderni a la punta Albigna i Qualsevol via al circ de Sciora (badile, Punta Sciora,...) En general son vies d'entre 500 i 900 metres a equipar amb les reunions equipades amb bolts o químics molt d'ells rapelables.



Començant el primer llarg i fent el 4rt llarg de 6a (fisura perfecte i neta)





















Al fer mal temps no vam poder escalar el dia següent com ens hauria agradat. Marxem cap a St Moritz on hem quedat amb el Jordi PAlouzié (àlies Palu) i l'Aurora.

dimarts, d’agost 01, 2006

22-23/07/2006. Granit als Piris (2a part... i més). LA COLOMINA

DISSABTE:
Tal i com ha comentat la Laura, nosaltres vam pujar ben d'horeta carregats com a burros per poder aprofitar els dos dies. Em repetiré peró per si no ha quedat clar,...
Kali Gandaki: Via espectacular semiequipada. No feu cas d'algunes ressenyes que la marquen com a equipada ja que et jugues alguna galeta. Nosaltres vam baixar-nos de la R2 després de la mítica fisura de 6b (peleón, peleón) del segon llarg perqué no duiem tascons (necessaris per protegir una caiguda sobre repisa per caçar el primer espit del llarg 3r). Recomenable fer l'entrada per la variant de 7a (léase 4a, Ao (3p)) ja que el V original es força exposat. Molt recomenable, granit brutal (casi, casi el del Gran Capucin)


Ester prenent el sol a la repisa de la R2 després de suar de valent en el segon llarg









Cigrons amb xampinyons: Via de placa excepcional de 4 llargs de dificultat máxima de V+ (també peleón). Grau asequible i via equipada. Molt recomenable per combinar amb alguna altra. Llástima de les vies enxufades a dreta i esquerra a menys de un radi acceptable d'aquesta.
Jordi Palouzié afinant l'adheréncia en un pas de l'últim llarg de cigrons amb xampinyons (V+)

Palu, Jordi i Ester agafats in fraganti al cim del Pic de la Colomina

DIUMENGE:

Raiers al Peguera:Ens aixequem ben d'hora i en 2 hores curtes arribem al peu d'aquesta via. Fem només 4 llargs exigents (pel grau que marca la ressenya) que ens exigeixen buscar força el recorregut ( a vegades no evident). Abandonem la via al peu del ressalt final just a sobre el gendarme de la fotografia... No l'he acabat peró crec que es molt recomenable...!!!

l'esperó dels raiers


Jordi Palouzié a la r4. Aquí es va acabar la festa!

Al final del dia, i deprés de recollir les coses de vivac en un lloc allunyat del Parc Nacional ( sempre negaré haver fet vivac al parc) vam baixar a peu al parquing on, pels pels, vam poder trobar-nos amb tota la "tropa".